Avui la quota diària d’indignació m’arriba des de les pàgines del Periòdic d’Andorra en un article que signa l’Enric Guinart i que parla de les darreres declaracions del nostre cap de govern a l’entorn del dret a vaga i a la prestació de subsidi d’atur.
Diu així:
…
“La majoria que hi ha el Consell General és una majoria de centre que no és socialista; com que els socialistes volen la vaga, volen l’atur i no van guanyar les eleccions, vol dir que la majoria sociolò-gica d’Andorra no vol ni la vaga ni l’atur”.
Així, després de les polèmiques paraules del president del Grup Parlamentari de CDA+S21, Enric Tarrado, en què reconeixia que és contrari al fet que el dret de vaga s’inclogui en el paquet de lleis sociolaborals (que pròximament entraran a tràmit parlamentari), ja que creu que avui en dia no és necessari desenvolupar aquest dret –reconegut a la Constitució–, ara és el mateix cap de Govern, Albert Pintat, que parla sense pèls a la llengua i afegeix encara més llenya a un foc que és lluny d’apagar-se.
Concretament, el cap de l’Executiu argumenta l’oposició dels liberals a regular el dret en qüestió legalment “per una senzilla raó”: “La gran majoria dels treballadors són forasters i aquesta gran majoria, almenys una quarta part, viuen aquí tres o quatre anys i l’any cinc o el sis se’n van”.
I, per tant, remarca: “Si Andorra tingués una població estable i arrelada, segurament tindríem una altra posició, però, com que la majoria d’immigrants són aquí per raons econòmiques i res més, això altre el dret de vaga ja és voler-ho tot”.
D’altra banda, tenint en compte que els liberals gaudeixen de la majoria parlamentària, el lauredià explica que el PLA té el dret de tirar endavant una legislació que sigui del seu gust: “Aquí es tracta de fer una llei centreliberal, que tira més cap a Anglaterra que cap a Espanya; és la nostra opció. I ara és el Consell que haurà de dir si vol fer sindicats amb tres persones o 300, com vulguin; la vaga, a mi personalment, no m’espanta: si volen, la poden fer ara”.
Tanmateix, el màxim responsable del Govern liberal, en la línia de la justificació que exposava el líder de la coalició CDA+S21, considera que si s’inclogués avui en dia el reconeixement legal del dret de vaga es podria incórrer en el perill que una altra vegada les lleis sociolaborals quedessin bloquejades i sense rebre el vistiplau de la Casa de la Vall.
Així, el president del Partit Liberal assenyala que “per arribar a aquest final el que compta és que les fases inicials es facin ben fetes i després s’ha de parlar de tot; i de la vaga també, ¿per què no?, no hi ha tabús”.
Però “parlar de vaga com a punt número u o que l’acomiadament no es pot fer perquè hi ha el dret d’atur és ben bé voler matar el projecte; no es pot començar pel punt màxim”.
Finalment, el cap de Govern assumeix que el dret en qüestió està reconegut a la Carta Magna, ja que “és clar que són llibertats fonamentals”, però “també hi ha deures i obligacions, i aleshores es tracta de fer el que raonablement es pot fer”, hi afegeix.
…
Després de llegir tots aquestes declaracions d’intencions, em queda però una pregunta al pap.
Perquè en lloc de marejar la perdiu amb la por, no comencem a construir un país on fer alguna cosa més que treballar?
Amb drets i deures senyor Pintat, i tant que sí.
Però tots amb drets i deures que complir.
Vostès també.
I el primer és assumir el compromís adquirit pels ciutadans el 14 de març de 1993 de donar recolzament a la carta magna.
Una constitució que espera des de fa gairebé 15 anys que els governants d’aquest país tinguin l’honestedat de fer el que cal i no el que els convé.
Però ja se sap, ningú és perfecte.
No cal que ens preocupem pel tema, Noe. Ja ho diu ben clar el nostre “Cap”: La gran majoria dels treballadors són forasters … i se’n van.Els que no som forasters, com que no volem marxar, no farem mai vaga.No cal doncs el dret a vaga, val mes que marxin…El millor de tot, es que fa aquestes declaracions i es queda tant ample.
Si aquests raonaments els fa un cap de govern, que em pengin.La única manera de pressionar al empresari per què doni als treballadors el que correspon, després de les negociacions, es la vaga.El problema es que la majoria de gent que està a favor de la vaga, son els que no poden exercir el vot.La majoria dels que si el poden exercir, majoria eh!, no volen que es facin vagues, es clar haurien de donar als treballadors el que demanen…….aquest pais va cada cop més cap avall.
En efecte, els que som forasters acabem per marxar d’un país on sempre s’ens té per forasters. La qüestió no és que un foraster pugui tenir dret a vaga, sino un TREBALLADOR el que l’ha de poder tenir! Els forasters no són rucs de càrrega que poden treballar 15 hores al dia 7 dies a la setmana. Deu ser per això que marxen?
Aquí els únics bons forasters són els que van a deixar els diners al banc de la família d’aquest que per vergonya nostra tenim de cap de govern.