M’adono que la gent, amb encert o sense- dubtem. I Això incontestablement és bo.
Ha quedat enrere l’època en que la veu autoritzada: diga-li l’estat, el sacerdot, el doctor o el mestre tenien sempre l’última paraula en tots els àmbits importants del nostre dia a dia.
Avui, la darrera paraula la sol tenir internet. Vídeos com el de la Doctora Forcades que han germinat un dubte més que raonable sobre la conveniència de vacunar-nos d’una grip que mai ha estat una pandèmia, com fa uns mesos tots semblàvem creure.
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=PVr_ot4aJLk&hl=es&fs=1&]
Sembla que a poc a poc, ens fem grans i comencem a admetre que és possible que hi hagi interessos comercials que passin per sobre els estats i les voluntats de qui ens governa.
Ara, hem aprés a dubtar, i això està molt bé.
Però encara no tenim prou criteri. Ens fem preguntes però no tenim respostes. I quan les anem a cercar és per trobar-les en mans d’altres interessos diferents. Com si fugint dels ídols de fusta ens refugiéssim en els ritus d’adoració envers els ídols de fang.
I seguim a les fosques.
Això sí, almenys dubtem.
Ja tindrem temps per pensar-hi al llit quan ens atrapi- si és que ho fa- el virus de la grip.
Estic d'acord amb tu.
Crec que es extremament vergonyós que hagi gent amb poder (polític, social o el que sigui) que faci tot per vendre productes, per mantenir aliances polítiques, etc. posant en perill la salut de la gent i sobretot posant el mon en alerta per res o millor per interessos polítics! I així tractant a la gent amb una falta de respecte increïble, tractant a la gent com si fóssim estúpids.
Els mídia també tenen una gran responsabilitat en aquest camp, perque els midia tenen una gran influencia en la gent i moltes vegades exageren el costat més polèmic de les noticies per vendre diaris o rebre més audiencia. Una vegada més, els interessos econòmics son prioritats. On esta el costat ètic?
M'alegra saber que el coneixement esta cada vegada més a l'abast de tots i que hi ha gent que s'esforça per transmetre informació de qualitat.
Es clar que la gent també tenim que estar “al tanto”, o sigui amb el nostre sentit crític ben despert. Les escoles, pares i tota la societat deuria cultivar en cadascun de nosaltres aquest sentit crític, a traves de educació formal o informal.
Quanta falta fa una educació de qualitat i una societat que promou la justícia i el ben estar i no accepta pas els abusos del mercat!
D'acord amb tu, també.
Els mitjans, però, estan tant – o més- subjectes a les pressions de la indústria com la resta d'agents, diga-li governs, col·lectius mèdics, etc.
L'única sortida està en desvetllar i esmolar l'esperit crític i no donar res per cert sense, com a mínim , haver-hi rumiat abans, ni que sigui una estona.