Què faries per protegir el teu lloc de treball? Fins a quin punt estaries disposat a acusar, malparlar o denigrar la resta de companys per tal que el teu nom no figurés en una llista negra que sembla que no té perspectives de diluir-se si no és que els mateixos treballadors decideixen autoimmolar-se –o ells o els seus sous– per tal de preservar un col·lectiu que aquests anys ha tingut de tot menys esperit d’equip? El cas d’RTVASA és un exemple de com no s’han de fer les coses, de com no s’havien d’haver fet les coses, i de com hi ha coses que no canvien. Successius governs sense més objectiu que la propaganda i l’autocomplaença han anat alimentant un monstre de molts caps i poques mans que avui és insostenible: econòmicament, personalment i estèticament. El mateix que la va veure néixer va somiar a crear una petita TV3 a casa nostra –lícit, però insostenible–. El mateix que es queixava que l’ens ni entretenia, ni informava va permetre la signatura de contractes blindats a càrrecs de confiança que avui encara es paguen a preu d’or. El mateix que acusava el mitjà de ser la veu del seu amo, va mantenir les anteriors estructures bicèfales i la sensació de deriva que encara avui es respira. I avui, després de successius governs inoperants ens trobem un executiu que en comptes de redefinir què és i què ha de ser –i quant ha de costar– la televisió pública, interpel·la directament els treballadors amb allò tan americà de què estàs disposat a fer per salvar el teu lloc de treball. Té molt de mèrit mantenir-se sec sota la pluja, però jo creia que governar era una altra cosa.