El principi de la navalla d’Ock­ham, diu que en igualtat de condicions la versió més senzilla acostuma a ser la correcta. Un principi que va fer servir amb èxit el Dr. House en algun dels seus diagnòstics impossibles però que topa de front amb la realitat an-dor­rana a la primera de canvi. Jo pensava que l’Associació de veïns de Carlemany estava en contra de treure els cotxes de l’avinguda perquè tenia arguments per pensar que el canvi podia perjudicar els seus establiments, però no. De la mateixa manera que anava errada quan donava per fet que aquesta iniciativa era una manera de reactivar la parròquia i el motor del consistori per tirar-la endavant. M’equivocava. La navalla d’Ock­ham es trenca en comprovar que els interessos patrimonials d’un parell de famílies fan bellugar els fils del consistori a través de govern per –de passada– castigar un possible adversari polític. L’explicació més senzilla és la correcta. Mentrestant la navalla fa estralls a Ordino on uns aiguamolls acaben d’aparèixer –els aiguamolls es veu que ja les fan aquestes coses– al costat d’una zona projectada inicialment com a amfiteatre i que ara, arran el “descobriment”, no podrà fer-se realitat. Òbviament Ockham ens diu que els aiguamolls es generen –com les molleres– per generació espontània, sobretot en zones en les quals fa molts mesos que s’hi treballa. És l’explicació més senzilla, òbviament, lluny d’enrevessats interessos urbanístics. Repassats els reduccionistes només em falta parlar sobre l’actualitat nacional amb Diògenes de Sínope. La filosofia a vegades és tan divertida!