La setmana passada un marroquí es cremava a l’estil bonze per protestar contra la corrupció policial davant la comissaria del seu poble, a Berkane. Es deia Hamid i tenia 27 anys. Dies enrere, a Londres, un jove de 29 anys moria abatut a trets per la policia anglesa sense que encara avui se’n sàpiga ben bé què va passar. Es deia Mark i la seva mort ha servit de detonant, o d’excusa –segons com es miri– per remoure la flegmàtica societat britànica. Aldarulls, vandalisme, pancartes, ocupacions d’espais públics. No estem –gaire– pitjor que temps enrere. Sempre hem viscut en societats desiguals on uns quants s’aprofiten de la resta. Però alguna cosa està canviant. Molta gent sent que ja no té res a perdre, no creu que aquesta societat, ni la seva manera de fer hagi de ser la seva. Cada cop ens reconeixem més com a individus i menys com a col·lectiu assumint, però, que només junts es canvien les coses. Una realitat complexa, multiplicada i desenfocada per la globalització que ha trencat esquemes, i el més important –i segurament el més positiu– està traient mordasses. La gent cada cop té menys por a parlar, a increpar, a demanar explicacions a una classe dirigent que fins ara havia fet i desfet a voluntat tapant boques amb la il·lusòria promesa que el futur seria diferent i que si et portaves bé en formaries part. La gent avui és una bomba latent a qui s’haurà de deixar d’explicar contes de fades per oferir-los-hi propostes reals. Unes propostes que la gent haurem d’aprendre a treballar i fer nostres. Tots plegats ens haurem de fer grans si volem créixer.
La gent
15 ag. 2011 | Uncategorized @ca | 5 comentaris
5 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Qui és la gent ?
Aixo es escriure per escriure??????????????????????????????????????????????
Que vols dir Noemi que tota la gent es cremara tota a lo bonzo d’ara endavant ?
A casa sempre ens van ensenyar que calia no marcar.se. Que era millor que tots creguessin que els votaves a ells, i després fer la teva, que no se sap mai a qui hauràs de demanar favors.
Això està canviant.
Quan parlo de la gent, parlo d, una gran majoria que ens aixequem cada mati per tirar la família endavant. Amb els nostres grans i petits somnis.
La gent, som tots .
I la gent d.aquest país durant molt de temps ha estat callada, com la gent de tants altres països que tot just ara comencen a assumir que o es mouen ells o ningú es mourà per tu.
No es tracta de cremar.se a lo bonze. La gent arribem a aquests extrems empesos per la desesperació, jo no en faria broma.
Però si començaria a assumir que si vull que les coses canviïn, a mes de queixar.me hauré de fer alguna cosa al respecte.
Mes enllà de la queixa, i d,esperar que els altres parlin i es belluguin per tu.
Tinc clar que això ja hem demostrat que ho sabem fer, encara que sigui emparats en un pseudònim.
Gràcies pels vostres comentaris.
Quan els joves (o no tan joves) pensen que no hi ha futur, no ens ha d’estranyar que les revoltes socials siguin violentes. I és “normal” (no ho justifico, però) que hi hagi més violència allà on les desigualtats socials i l’exclusió social és més gran, és a dir al Regne Unit, on les polítiques neoliberals de la Teacher, primer, i d’en Blair, després, han accentuat escandalosament les desigualtats socials que ja existien. A Andorra, de moment, anem bastant bé. Hem d’esperar que les retallades que es preparen en el nostre jove i petit Estat del Benestar no crein les condicions per a una situació de crispació social, d’inseguretat ciutadana i de violència que fins ara, sortosament, no hem hagut de patir