2fa79 la2bmujer2bde2bcesar

Diuen que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó que a més ho ha de semblar. Deixant de banda la misogínia de la frase, el cert és que aquesta premissa és avui absolutament vàlida, no per la dona de ningú, però sí per a qualsevol actuació que es faci des de l’administració pública.

Sempre ho ha estat, però el context de crisi, les dificultats per les quals passen molts empresaris i la precarització del sistema financer obliguen a una dosi de major control, transparència i rigor de qualsevol adjudicació, actuació o euro que es mogui d’unes a altres mans.

Malauradament no sempre és valora de la mateixa manera des del Govern. Només cal mirar en el passat més recent per veure casos com el desgavell pressupostari que ha suposat el Túnel dels Dos Valires, o com s’han estat adjudicant sistemàticament feines a empreses, com Vallnet, que estaven fora de concurs en tenir deutes pendents amb l’administració.

Cap problema: el deutor, canvia de nom i continua guanyant concursos. No ens hauríem de sorprendre. Aquesta mena d’actuacions es mantenen a casa nostra, al costat dels edictes fets a mida i les adjudicacions a dit.

El darrer cas, ahir: mentre tothom estava pendent de la presentació d’Actua, el Govern adjudica els treballs de creació de l’Agència Andorrana Fiscal i de Fronteres a una empresa que va incomplir l’obligació de dipositar els comptes anuals al Registre de Societats Mercantils en termini.

Potser direu que no és cabdal, que és un petit detall sense importància. Potser sí. Potser no. Jo el que dic és que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que a més no ens ha de donar motius per a pensar el contrari.

Què hi farem, suposo que ningú és perfecte.