El govern, que en algun lloc ha sentit a parlar de la importància de la democràcia participativa, n’ha fet una lectura personalíssima i ha decidit destinar 200.000 euros d’Ordenament Territorial per a què els ciutadans decidim què en volem fer.
Lògicament seguint tot un seguit de paràmetres i condicions.
Deixant de banda que 200.000 euros pels simples mortals són molts diners però que per un ministeri com Ordenament Territorial són la xocolata del lloro, jo em demano:
Jo creia que ordenament territorial feia les obres que són necessàries. Ho dic, perquè si els ciutadans proposem alguna cosa que cal, òbviament ja devia estar prevista, i si no calia, perquè gastem els diners en això? O és que anem molt sobrats?
La democràcia participativa és una altra cosa.
La democràcia participativa es defineix com un model polític segons el qual els ciutadans tenen una major influència i activitat en la presa de decisions de caràcter públic.
És per això que un dels majors reptes per a la democràcia participativa rau en aconseguir implicar plenament als ciutadans en el procés democràtic, de manera que puguin adoptar un paper actiu en l’escena política. Per a això s’implementen mecanismes de participació com ara referèndums, plebiscits o assemblees populars.
No serveix de res que demanem obra pública per valor de la quarta part d’una rotonda quan el sistema espera a canvi que estem callats, que no opinem, i sobretot que no divergim de les tesis oficials.
Vaja, com jo amb ma filla, que quan vull que mengi fruita la deixo triar entre poma i pera, i es pensa que escull.
Però és clar, una família no pretén ser una democràcia.