Segur que hi haurà algú que m’ho sabrà explicar, però jo, hores d’ara no acabo d’entendre què passa dins el PS.
Ni el que li passa pel cap a Jaume Bartumeu.
Una cosa és decidir que a casa ja no t’hi volen, seure a taula i negociar com ens repartim els amics i el cotxe, i una altra, marxar d’un cop de porta i buidar els comptes.
El debat de fons no és si aquests diners del grup parlamentari s’han o no de repartir.
El problema de fons són dos: d’una banda que la separació no s’ha fet correctament- tant primmirat que ha estat sempre Bartumeu per aquestes coses-. I és que si realment es volia escenificar una escissió i repartir béns i militants s’havia- necessàriament- de passar pel congrés. I fer les coses com cal.
Però vaig més enllà. El problema real en tot plegat és de concepte. I no només en el si dels socialdemòcrates i afins, sinó a nivell social.
Confonem on comença la persona i on acaba el partit i això genera dubtes i paradoxes del tipus: si l’escó és personal i per tant no pot anar lligat a un contracte amb unes sigles, aleshores perquè hi ha disciplina de vot? De qui són els diners? Del partit? Dels càrrecs electes? Fins a quin punt els errors dels electes els han de pagar ells amb els seus patrimonis, o ha de ser el partit qui doni la cara?
No deixen de ser qüestions de fons que tard o d’hora caldrà resoldre. Ni que sigui per què tots tinguem clares les regles del joc. D’un joc força brut darrerament, tot s’ha de dir.
Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.