Un crit de ràbia, però també de por continguda. Molts diaris han reproduït les vinyetes que han costat la vida a dotze persones, molts altres, però, no han volgut exposar –i ho entenc– els seus treballadors a l’amenaça terrorista. Aquest ha estat un atac contra la llibertat d’expressió. Contra la possibilitat de ser d’una manera diferent al que els radicals imposen. I això no té res a veure amb cap religió. La desraó s’acarnissa a Occident. Fa anys que milers de dones i homes musulmans són violades i assassinats diàriament, milers les persones que viuen amb por, per no ser prou com cal, per pertànyer a una minoria ètnica, per simplement aspirar al lliure albir.
Occident desperta, però encara no ha sabut reaccionar. No hi ha cap altre argument que la por. I no ens ha de vèncer. Ni hem de deixar que altres l’utilitzin en favor d’uns interessos particulars. Manipuladors i feixistes, en menor o major grau n’hi ha a banda i banda de la frontera ideològica.
Hem de ser més conscients que mai de la necessitat de disposar d’uns mitjans lliures i valents que puguin fer la seva feina sense por a ser massacrats, i en menor grau a ser emmordassats com alguns pretenen. El primer pas cap a la barbàrie és pensar que hi ha temes dels quals no es pot parlar, coses que no s’han de dir i pressuposar que hi ha qüestions que és millor que no surtin a la llum. No hi ha innocència en la censura.
Molts dels que aquests dies han condemnat l’atemptat també són responsables de posar un gra de sorra contra la llibertat de premsa. No ho haurien d’oblidar. I nosaltres tampoc.
Personalment crec que la “llibertat d’expresio” es un mite… o una llegenda urbana… son molt pocs els que es poden permetre un luxe d’aquesta categoria. Fore bo que aixi fos… i que tothom es fes responsable de les seves “expressions lliures” encara seria millor.
En cap cas la violencia i la brutalitat son justificables com a resposta a una opinio escrita… pero si el recurs a la justicia cas de difamacio etc… allo tant vell de que “on son els limits?”… i si em dieu que no hi ha limits llavors es que no tenim la mateixa visio del mon.
Per tant conclueixo que ja tens prou feina dien ” je suis Noemi”…
Estoy de acuerdo con lector esporadico.
Desde hace decenios la libertad de expresión está siendo secuestrada por los medios masivos de comunicación,que se han erigido como la verdad absoluta del pensamiento único.
Lo que el pueblo raso piense,a nivel personal poco importa,se le llama “opinión pública”,cuando en realidad,esa opinión está prefabricada por la ingeniería de masas,la mass media.
La democracia es una dictadura disfrazada de buenas intenciones.