Intencions

Hi ha un munt de percepcions que hem assumit com a certes sense qüestionar-les, ni tan sols quan els xerrics indicaven que alguna cosa no acabava d’encaixar. Durant anys ens han fet creure que els estudis universitaris són la porta oberta al mercat laboral, obviant els llicenciats que malviuen a les llistes de l’atur. Ens han fet creure que l’enamorament i la felicitat personal són l’únic que compta, mentre la unitat familiar, i de retruc la cohesió social, ha quedat pel camí, deixant escampades a les vores les misèries dels danys col·laterals, massa sovint per caprici. Ens hem empassat que per ser rebel n’hi havia prou amb un pírcing, que per ser una persona d’èxit calia ser guapo, sense pensar en totes aquelles despulles anorèctiques que persegueixen la quimera d’una perfecció de Photoshop. Fa molt de temps que ens vam empassar allò que així es la vida i que ens hi hem de posar bé, no fos cas que l’esperit crític ens fes creure que es podien canviar les coses. I a poc a poc, ens hem anat encongint fins confondre ser ecologista amb comprador de productes verds, ser modern amb anar carregat de gadgets i ser crític amb abstenir-se a les eleccions. Cada vegada més, l’aparença passa per damunt del contingut, sense aturar-nos a pensar a qui beneficia tot aquest plantejament. Vivim en una presó de la qual ni tan sols som conscients perquè l’hem vista tota la vida. Mai tirem prou de l’estaca. Ja ens va bé no sortir del marge de comoditat. No sigui que ens doni per fer-nos massa preguntes i ens trobem en el mal pas que no ens acabin d’agradar les respostes.