El Govern lamenta les filtracions en l’afer de les armilles –és a dir, lamenta que s’hagi sabut, no que hagi passat–. Els òrgans consultius del SAAS només poden opinar quan se’ls pregunta –des del SAAS–. Determinar la data de les eleccions és potestat del cap de Govern –o del calendari de negociacions–. Fumar està penat per la llei –però amb l’excusa del Nadal (negoci) més d’un restaurant infringeix la llei tancant sales a grups mentre els treballadors es fumen–. Els Petits Cantors d’Andorra ja no són ni lliures ni nacionals. Són del Principat d’Andorra. El Carrer de la Unió –ara més que mai– sembla una ferida oberta que palesa els mals del parroquialisme mal entès –Capital 0 Bordes 1–. La CASS subvenciona els avortaments de les dones que viuen fora del país però no de les residents. Els polítics homosexuals s’amaguen fora del país per fer-se petons lluny de la mirada hipòcrita de l’església. Els ciutadans mirem amb un cert estupor la (poca) feina (tangible) feta per 22 consellers i “el Govern dels millors”–qui els va batejar es va quedar descansat– i amb certa desolació la manca d’alternativa possible: amb una pseudoesquer­­ra escindida i enfrontada, uns Verds venuts a una trista cadira, un aspirant al tron des de l’exili, uns –ja no tant– cadells que intenten ressuscitar les glòries liberals i una dreta rància que existir no existeix, però que mira de continuar governant des de l’ombra –que això de donar la cara crema i no dóna rèdits.
I així anem. Preparant el Nadal mentre els únics que sembla que no paren de treballar són el menjador social i el banc d’aliments.