El cap de govern, Antoni Martí, ha estat aquests dies a Nova York, per assistir a  l’Assemblea General de l’ONU. Allà, s’ha trobat amb l’Alta Comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, Michelle Bachelet.

Durant la reunió, el cap de Govern va voler mostrar el compromís d’Andorra amb la comunitat internacional en la defensa dels drets fonamentals, un compromís- segons Martí- fortament arrelat al Principat i que està establert en el text constitucional del 1993.

Abans de córrer el risc de caure en un exercici de cinisme, hagués estat bé recordar-li al cap de govern, que els drets de les dones s’inclouen en els drets humans. Perquè hi ha drets- que no perquè als homes no els afectin- deixen de ser drets.

Quan una llei atempta contra els drets d’una dona, ho fa contra els drets de tota la humanitat. I aquest compromís a casa nostra té encara molt camí a recórrer.

El dret a l’avortament no està reconegut, emparat en què la nostra constitució reconeix el dret a la vida en totes les seves formes. Però el cert és, que mentre la comunitat científica internacional no acaba de posar-se d’acord en quin és el moment precís en què això es produeix, a Andorra, avui, preval el dret d’un embrió no viable, al dret a la vida d’una dona.

D’això, però, no li va dir res a la Sra. Bachelet, qui per cert – quan era presidenta de Xile- va impulsar la llei de despenalització de l’avortament a casa seva.

La llista de països que castiga l’avortament és cada cop més petita.

Però és un dret que encara no se’ns reconeix. Potser és que no som prou humanes.