I en el fons, amagat entre els plecs del que mai no ens hem gosat dir, l’únic que volem, l’únic que realment ens conforta, és sentir que estimem i som correspostos. Tota la resta no és més que una manera de dissimular els nostres forats, pedaços i inseguretats. El destí real –poc confessat– no és altre que el de tornar a deixar-se caure en un son dolç, sense retrets, sense neguits. Com quan de petits ens adormim als braços de la mare, sabent que no hi ha res més enllà, que no cal anar més enllà. Aquells petits moments d’absolut, on tot s’esvaeix. Però en comptes d’això, disfressem l’amor de convencions. De si tu m’estimes, jo també, de què vols a canvi de res, de què estàs disposat a fer per no perdre: per continuar endavant, per no quedar enrere. I ens organitzem la vida a l’entorn d’institucions que fan la vida més còmoda i no forçosament més plena. Més segurs, però menys lliures –ja ho deia Hobbes–. Mentre, la por ens assetja, fent-nos creure que els sentiments es poden classificar, endreçar, delimitar i posar en capsetes endreçades allà on convé i quan toca. Com si no hi hagués mil motius per estimar, per deixar-se anar, per voler apropar-nos a l’altre. Més enllà d’allò físic. Que també. Simplement per sentir que ens reconeixem com a espècie, dir-nos sense paraules que no ens farem mal, que ens retrobem en la mirada de l’altre, que tot està per fer i que podem fer-ho plegats. I en comptes d’això, deixem que el Leviathan condueixi la nostra vida, perquè fet i fet ni els llops es mengen els uns als altres com fem nosaltres a cada urpada.
Homo Homini Lupus
6 febr. 2012 | Uncategorized @ca | 9 comentaris
9 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Al final de tot, sempre és l’amor Noe.
http://www.youtube.com/watch?v=8XWaTt2GGow
Ja tens raó, ja JesusPuente power 🙂
Gràcies Anònim per l’abraçada 🙂
UAU! Noeeeeeeeeeeeee, jo vull escriure així!!!!!!!!!!!!
Estic impressionat!
Felicitats!
M’ha agradat molt! Molt!
Es nota que tens el cor la pell i les ungles plenes d’amor i sensibilitat,per aixo jo encara confio amb els d’emes i crec que tenim salvació, dons estic segur que hi ha molta gent com tu.
Genial la teva reflexió!
Gràcies per comentar 🙂
Coneixes al Osho Noemí? Jo crec que t’agradaria…