Avui es presenta un llibre especial. ‘Ràdio Andorra: La història d’un mite que va fer història.’ El volum, editat per Crèdit Andorrà, el signa el periodista Gualbert Osorio Achurra. Aquest és un llibre amb història –enjundia, que diria en Gualbert–. Més enllà de la història és un treball interessant, ineludible per a qualsevol persona que vulgui entendre com hem arribat fins a l’Andorra actual. Darrere hi ha milers d’hores d’antena i de recerca. I milers d’anècdotes i persones que durant un grapat d’anys van ser la veu d’Andorra, però també de la llibertat de premsa, tot i els matisos. Gualbert ens fa participar d’episodis de la història de la Radio que semblen extrets d’una pel·lícula. De com Radio Andorra va ser assetjada per l’Alemanya nazi, de com un cop els alemanys van ocupar França volien que deixés d’emetre. De com alliberada França del jou nazi, Radio Andorra va ser acusada de col·laboracionista i el seu propietari, Jacques Trémoulet, va ser condemnat a mort… No menys atzarós va ser el seu final, i encara avui el seu futur és incert. Gualbert Osorio. Un clàssic. I no només perquè sigui un dels pioners del periodisme a Andorra. Sinó perquè malgrat les traïcions i les misèries del poder, perquè malgrat els canvis que el periodisme viu aquests dies, ell és un clàssic. Un periodista clàssic, d’aquells que encara creu en la responsabilitat i en l’ètica de la professió, que ha sabut estar al costat de la llibertat de premsa malgrat la incomoditat, que sap ser amic dels seus amics i que representa, avui, sobretot, l’honestedat en un mitjà que mira de sobreviure.
Gualbert, la ràdio
4 nov. 2013 | Uncategorized @ca | 5 comentaris
5 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
I tot el que s’explica es veritat o nomes fantasmada ?
Peret, per això has de comprar el llibre o venir a la presentació del llibre i treus les teves pròpies conclusions.
Conec al Sr. Osorio, tot i que tinc la sensació que no estem d’acord en moltes cosetes, no és pot negar que en el seu llibre hi haurà molta història, la nostra historia, desprès ja en parlarem.
Sabeu això de no jutjar un llibre per les tapes, oi?
Dessitjant tenir el llibre, com a tècnic i fan de la ràdio en totes les seves vessants en general i de la història d’Andorra en particular.
Felicitats al Sr. Osorio.
La història no és com s’explica, sinó com és viu. Demanem a la gent gran com ho van viure i sabrem realment si la realitat del llibre correspon a la veritat.
Dit aixó llegim el llibre i parlem-ne.
A mi el que em molesta de la radio és que de vegades es posen a parlar mentre sona una cançó, si poseu una cançó a la radio permeteu que soni del començament al final, no us poseu a parlar al mig de la cançó.
És per això que vaig de deixar d’escoltar la radio
http://www.youtube.com/watch?v=CMwtZW24nNc