L’error de base és el sistema impositiu. Un sistema instaurat per les velles classes dirigents –aquelles que no saben on tenen la dreta–. Aquella que avui renega dels funcionaris que reclamen els seus drets quan van ser ells qui els van donar una feina canvi d’un vot. La mateixa classe dirigent que ha pagat fidelitat amb favors i apariat negocis sota mà. Aquesta que diu de la seva manera de fer: microcorrupció. No es recapten prou diners i no en tenim prou per pagar tants funcionaris, ni per fer funcionar el país. Ara tot es paga escanyat, demà haurem de triar què es paga i què no. Però aquí som especialistes a solucionar el problema personal i la resta que es busqui la vida. Els comuns amb la delimitació de competències i la congelació de les transferències no podran fer front a tot. Òbviament no despatxaran ningú, per tant deixaran de prestar serveis que passaran a ser competència del Govern. Govern no els podrà pagar i els deixarà d’oferir. Però que no pateixi ningú. Els rics els pagaran sense problema, aquells que no puguin, ja demanaran caritat, que per això augmentem el pressupost en atenció social i a la classe mitjana que ens donin pel sac. A poc a poc anem estretint el cercle fins escanyar-nos, fent els pobres més pobres, els rics més rics, i canviant un altre cop de paradigma per enviar-nos de patac a la Galícia de Torrente Ballester, o el que és pitjor, a l’Andorra dels anys 50, però no pateixis, si no t’agraden els cacics –tan bons ells, que t’asseguren el pa a taula i protecció a canvi de la teva ànima– sempre podràs marxar del país, que la porta és molt gran.