45794Ja hem fet el tomb. Comunals ventilades. Pessebres i cases guarnides i agendes plenes de sopars. Deixem enrere el tercer diumenge d’advent. I el cor continua tan dur com un pa d’espelta sense llevat. Immersos com estem en un món ràpid, superficial. Nadales de llauna als magatzems, bones intencions en 140 caràcters i àpats pantagruèlics perquè l’agror d’aquests dies tingui un culpable tangible. D’aquí a no res anirem a munt i avall buscant aquella joguina màgica que avui és imprescindible i sense la qual res no té sentit. Farem cues per embolicar regals comprats a corre-cuita, llançarem la casa per la finestra –un dia és un dia– i ens atabalarem –una mica més del que ja és habitual– perquè aquest any no ens torni a agafar el toro amb el raïm a mig camí, les compres per fer i el més calent a l’aigüera. Deixem enrere les comunals de la mà de Santa Llúcia –que Déu els conservi la vista– amb el desig que aquesta superficialitat no marqui els propers quatre anys. Molts encerts a tots els electes, sigui com a equips de la majoria o com de la minoria, no està la cosa per jugar en solitari. Tant de bo totes les necessitats que han sabut detectar aquests dies de campanya no quedin com aquella joguina caríssima que ens va costar tant de trobar i que dos dies després jeu abandonada entre cartrons i papers. Que l’eufòria o el desencant que avui viuen alguns no sigui un punt final, sinó el principi de quatre anys de feina rigorosa, humana, tranquil·la i desinteressada. D’aquí a quatre anys tornarem a passar comptes, i a la propera prometem no perdre –altre cop– la memòria.