John Lennon era un descregut a destemps. Amb prou feines deixava enrere el somni dels seixanta i ja es lamentava que només podia creure en ell i en Yoko. I mira, poc després se’l carregaven d’un tret a la porta de casa seva. S’havia oblidat de dir que encara quedava el poder de les armes, encara que no hi cregués. Avui, enfilant la segona dècada del segle XXI, Déu continua sent un concepte pel qual es mesura el nostre dolor, ho deia el noi de les ulleres rodones. I com més ens enfanguem en la crisi, més recupero aquelles paraules de Lennon, i m’adono que ja no crec en la màgia, que ja no crec en la Bíblia, que ja no crec en el tarot. Que ja no crec ni en els Beatles, ni en Zimmermann, ni tan sols en Kennedy. Qui creu avui en els gurus? Qui creu avui en la política? Qui creu avui en res que no faci soroll de diners? En què hem de creure quan ja no et pots creure ni l’IRPF, ni l’obertura al capital estranger, ni la igualtat d’oportunitats, ni l’Estat del benestar, ni un sistema impositiu just. Amb el temps, tot va caient, els vells esquemes, les fermes conviccions, aquelles veritats absolutes que et feien creure que el teu no era un univers d’incertesa. Ja ho deia Lennon. Només crec en mi. En Yoko i en mi, aquesta és la realitat. La il·lusió d’un altre món possible s’esvaïa als seus ulls quan tot just es marcien les flors del happy power. Avui, immersos en una crisi ferotge que –una vegada més– s’acarnissa en el més dèbil, et remou la consciència i et transporta a aquella cançó on Lennon deia profèticament, el que avui tots ja sabem: el somni, s’ha acabat.
Game Over
12 març 2012 | Uncategorized @ca | 5 comentaris
5 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
The Dream is Over… seria un titol molt mes adient.
Et recomano que llegeixis (on poguis) la experiencia d’en George Harrison i The Summer of Love a San Francisco… molt abans (1967) que en John… ja havia copsat la magnitud de la tragedia… ni el mon s’arregla amb cançons mes o menys reiixides ni l’estat del benestar no ha sigut res mes que un miratge… ganaras el pan con el sudor de tu frente que deien…
Per no esser cruel no esmentare la bestiesa de la civilitzacio del oci (consulta las hemeroteques)… encara em faig creus de les animalades que es varen proposar (gent influient eh?)… no sabriem que fer del nostre temps!!! tant be que viviem i viuriem!!!!… 35 hores o menys ja se sap!!!
Quant innocent.
Bon dia Noemí.
Com sempre, m’agrada molt el teu post. No així el desànim!
Sé que jo encara dec ser molt flower power però vull recordar els versos de Machado: “Caminante no hay camino
se hace camino al andar”
Hem de fer camí. Encara que pugui semblar un esforç estèril, si més no, per sentir que tot plegat té una raó de ser. Defensar i treballar per corregir desigualtats em sembla un bon objectiu.
Els quins hi creiem hem de continuar somiant´hi!
Tot i que sovint et puguis sentir ineficaç, ridícula, utòpica, poc realista…
Al final, no som més que corrent energètica i, posat’s a somiar, perquè no l’energia que canvïi el món?
Molts ànims per seguir creient!
del mateix dia… La Vanguardia…
Ginebra. (EFE).- Los suizos rechazaron por sexta vez consecutiva mejorar sus condiciones laborales tras rehusar hoy en referéndum la propuesta de ampliar de cuatro a seis semanas las vacaciones anuales de los trabajadores.
El rechazo fue unánime, dado que todos los cantones decidieron oponerse a la propuesta, y el “no” obtuvo el apoyo de 1.530.000 personas, el 66,5 por ciento de los votantes.
no hase falta desir nada mas que deia aquell filosof alemany…
També en John Lennon va escriure aquell himne a la infància que avisava: el que hi ha per davant “és un llarg camí per recórrer, però mentrestant, abans de creuar el carrer pren la meva mà. La vida és el que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans.”
Beautiful, beautiful, beautiful boy…
No tenim que patir en marti ens salvara !!! Visca DA, Visca Andorra !!! el marti cantaba en Lennon a les colonies d’Aina, el sentiment el te dins !!! Estem salvats.
Per cert, la lleí del tabac es el començament del canvi,… de noms de politiques no cal !!!