Les sensibilitats estan a flor de pell. Suposo que les relacions entre veïns sempre les tenen aquestes coses. Una enveja natural per part dels nacionalistes catalans, que veuen en Andorra aquell miratge que encara perviu entre molts i que el franquisme va convertir en la pàtria que hauria pogut ser, i la malfiança dels andorrans, previnguts contra l’imperialisme històric català, que a la que et despistes ja t’ha ficat al sac dels països catalans, i aquí pau i després glòria.
Perquè els nacionalismes expansius ja les tenen aquestes coses, que un cop comencen a menjar no se’ls atura la gana, i històricament Catalunya no és menys innocent que la seva indivisible Espanya.
Nosaltres estem aquí, fets uns energúmens quan algú intenta tocar-nos la sobirania, o gosa dubtar del nostre llinatge, però al mateix temps som incapaços de fer respectar el català, ni als aparadors, ni en la parla d’alguns funcionaris, seguim més el futbol espanyol que el nacional, coneixem més els polítics espanyols que els andorrans, veiem més Tele5 que ATV i a les façanes hi ha més banderes catalanes, portugueses i espanyoles que no pas nacionals.
És el que té. Que per segons què defensem la pàtria, sempre que no ens generi ni massa esforç, ni ens costi diners. Que qui no s’integra ja sap on és la frontera – que diuen alguns–. Mentrestant, alguns s’entestaran a veure mala voluntat i intencions ocultes en un esborrany que l’únic que demostra és que som i serem invisibles fins que surti un altre afer Pujol.
Com diu sempre el doctor Rabanal, no busquis mala fe on hi ha simple incompetència.
Molta raó, Noe!! Pots afegir, el poc coneixement del “Gran Carlemany” i altres signes d’Estat per part de molts nacionals
Benvolguda Noemí, comparteixo tot el teu escrit, excepció feta del penúltim paràgraf: “Mentrestant, alguns s’entestaran a veure mala voluntat i intencions ocultes en un esborrany que l’únic que demostra és que som i serem invisibles fins que surti un altre afer Pujol.”
Et convido a que facis el següent exercici d’inferència: Suposa que fem una enquesta aleatòria al català mitjà, i li preguntem: “Amb quins països llinda Catalunya?” M’hi jugo el que vulguis que més del 30 % ens citarien Andorra. Estem d’acord?
Considerant que un mínim de 11 lletrats i/o professors universitaris han treballat en aquest esborrany de constitució (el projecte alternatiu: http://www.constitucio.cat/text-complet/ , és correcte en aquest sentit). Els participants en la redacció de “l’equip Vidal” els pots comptar mirant el fotograma minut 3’ 23” de l’entrevista de dijous dia 5 al programa 3.Cat. Amb títol: Santi Vidal víctima o heroi?
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/-CAT/Santi-Vidal-victima-o-heroi-05022015/video/5461211/
La probabilitat (p) de que ningú d’ells hagi recordat que Andorra llinda amb Catalunya, en la hipòtesi de considerar-los amb l’intel•lecte del ciutadà mitjà, seria menor a 0,02. És a dir, és estadísticament inversemblant que hagi estat un oblit simultani de tots els redactors. Això en la millor de les hipòtesis. És a dir, considerant que no hi hagi intervingut cap revisor, i sense tenir en consideració que l’equip de juristes i professors universitaris redactors són persones a qui se’ls ha de pressuposar una alta capacitat intel•lectual i cultural (doncs plausiblement més del 90% respondrien la qüestió encertadament, en quin supòsit la probabilitat (p) es quedaria en un ~ nul 1×10^-11 !!!).
Adjudicar incompetència a aquesta colla d’eminències, és altament il•lusori. Fins hi tot en Rabanal, s’ho pensaria dues vegades.
Conclusió estadística: Amb gairebé tota probabilitat el jutge Vidal és una mala persona, indigne d’estar dictant sentències, perquè estadísticament ha mentit.
A vegades el bosc no deixa veure un arbre (multicentenari)
I q us assembla que el cap de govern digui que Andorra s’alinea amb Espanya, com a “estat sobirà”, en el procés català. Aixo els catalans com s ho han de pendre? Aixo es un descuit? Els catalans no ho perdonaran mai.
JD1, jo estic més amb la Noemí (i amb el Dr. Rabanal, en aquest cas): és incompetència (o un descuit). Crec que la teva anàlisi és estadísticament impecable però errònia en els pressupòsits: l’article on s’inclouen els Estats veïns no és un dels articles clau de la constitució i, per tant, donant per descomptat que en aquest no hi ha lloc per a la polèmica o per a la errada, segurament el gruix dels redactors no han participat en la seva redacció i, després, a l’hora de revisar-lo o rellegir-lo ho hauran fet de forma relaxada, giardant-se la concentració per a les batalles més dures (articles més substancials). Fins aquí la meva hipòtesi.
Benvolgut Yvan, em fa content de que t’hagis tornat a deixar caure per aquests espais d’opinió. Els enriqueix.
No es tracta de que l’article constitucional en qüestió sigui més o menys important (amb lo que discrepo de tu), per quant pugui justificar més o menys l’error, del que es tracta, és de si és creïble o no que l’equip redactor hagi fet aquest error involuntàriament. Com tu mateix reconeixes, des del punt de vista estadístic (més concretament: hipòtesi nul•la: Ho = no ha mentit; hipòtesi alternativa H1 = ha mentit; amb error de tipus I (α) menor al 5%), la conclusió de que el jutge Vidal ha mentit, a manca de mostratge poblacional, sembla prou diàfana. El que en el fons em discuteixes en la teva hipòtesi són les actituds, vens a dir que l’error l’han fet perquè s’han relaxat, i en aquest sentit, t’ajudarà a entendre-les millor si et mires el programa sencer: “Santi Vidal víctima o heroi”, i en fixes en els moments clau del debat amb Carod-Rovira i Vidal, entre d’altres, on l’actitud nacionalista expansiva queda sobradament evidenciada. Si et vols estalviar feina i recollir arguments complementaris, pots anar a visualitzar els minuts clau de l’entrevista que indico al bloc d’Àlvar Valls de la setmana passada “Una lliçó d’humilitat”.
Personalment jo no li dono massa importància a aquest afaire, penso que es tracta d’un fet aïllat d’una colla de lletrats i professors universitaris, amb visió nacionalista expansiva. No passa res, entre tots emplenem el mon… El que em preocuparia és que la societat catalana en el seu conjunt la tingui, i en aquest sentit, d’altres equips redactors alternatius (anteriorment n’he posat la referència), ho han plasmat correctament, sense ambigüitats. Fins hi tot l’equip Vidal ho ha corregit. Em quedo tranquil.
@ Errors. No sabia que el nostre cap de Govern hagués dit textualment que “Andorra s’alinea amb Espanya”. M’estranya. Es tractaria d’una fotuda de pota. Em pot donar la referència per verificar?
Encantat de discrepar. No nego que hi hagi nacionalistes-expansionistes a Catalunya. Haberlos, haylos, i són insofribles. Jo el que crec, però, i hi insisteixo ara amb paraules més planeres, és que els fotia tan calents escriure de forma solemne que Catalunya fa frontera amb Espanya que el que em sorpren és que no s’oblidessin de França i tot! 😉 Salut!
Jua! Jua! Jua! 🙂