Des de fa uns anys, l’estiu em serveix d’excusa per recuperar algunes lectures d’adolescent: Dumas, Verne, Stevenson… Són –segurament– la millor elecció per a un estiu desvagat o una tarda de pluja. Aprofito també aquests mesos de calor per tastar històries molt explicades però poc llegides, com el Peter Pan de James Matthew Barrie, na Moby Dick de H. Melville o en Sandokan –i els seus ulls d’insomni garantit– d’Emilio Salgari. Sumo aquest any a la meva col·lecció una edició comentada de les aventures d’El màgic d’Oz, de L. Frank Baum. –Si creus que la bruixa de l’Oest era dolenta, t’equivoques de mig a mig. Ho pots comprovar a Wicked de Gregory Maguire, qui per cert, bateja la bruixa dolenta de l’Oest amb el nom d’Elphaba. (LFB = L. Frank Baum)–. Un petit homenatge. Serà un altre dels llibres d’estiu, juntament amb les hores més fosques de Murakami, la vacant imprevista de J. K. Rowling i els detectius salvatges de Bolaño. Ara només em calen les hores que no tinc –ni tindré– per llegir-los tots. A l’estiu, quan la migdiada et permet divagar i en les sobretaules un autor et porta a un altre, m’adono que hi hauria d’haver la versió del verb flâner per expressar la sensació d’escriure o de recrear sense rumb el que hem llegit. Tots adoptem diferents papers en la vida. Som diferents també quan escrivim, quan triem el que llegim. O potser no. Potser simplement som polièdrics. Deia André Gide que davant determinats llibres, un es demana qui els pot llegir, i que davant determinades persones, un s’acaba demanant què deuen llegir… Al final, uns i altres es troben.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
