Diuen que tot té una doble lectura. Que sempre es pot trobar el costat positiu a qualsevol entrebanc amb què topem a la vida.
Això és el que em ve al cap quan veig les imatges dels joves de l’escola andorrana manifestant-se davant les portes de govern per demanar explicacions a la ministra sobre el seu futur.
La incertesa que hi ha al voltant de la Prova Oficial de Batxillerat entre els alumnes del sistema andorrà va desembocar dilluns en una manifestació que va començar a l’exterior de l’escola de la Margineda i va acabar al Govern.
Més d’un centenar d’alumnes es van aplegar a la sortida del centre, amb pancartes i cassoles, per protestar pel que consideren una “gestió deficient” i una “mala divulgació de les reformes en el sistema educatiu andorrà”.
Els portaveus dels alumnes, que lamentaven la manca de transparència que, al seu parer, ha demostrat el ministeri d’Educació, Joventut i Esports, van llegir un manifest abans d’enfilar el camí cap a l’edifici administratiu.
El text critica que tres mesos després de l’inici del curs escolar encara no s’hagin publicat els continguts i els criteris d’avaluació que caldrà per passar la prova d’accés a la universitat, així com el fet que encara no s’hagi especificat quina modalitat de prova s’haurà de fer en finalitzar el batxillerat acadèmic.
El comunicat també fa referència a altres reivindicacions d’àmbit general, com ara la recuperació de l’horari de 32 hores setmanals i la revalorització de les assignatures optatives, i critica el fet que hi hagi “errors de forma i de contingut” en els programes de les assignatures obligatòries publicades en el BOPA i l’excessiva exigència en el tractament de les llengües, que segons els alumnes “no es correspon amb el nivell assolit anteriorment”.
De la seva banda, la titular d’Educació, Roser Bastida, va optar per oferir diàleg i donar respostes, tot i que sembla que no convencen.
En aquest sentit, la ministra es va mostrar sorpresa de la manifestació i va assegurar que estan pendents de signar un conveni amb l’Estat espanyol, i dóna per feta l’exempció de la selectivitat. Però no té dates concretes.
Però la reunió entre la Ministra i els estudiants, celebrada ahir al matí no va donar els resultats esperats. De moment sembla que no s’apropen les posicions i els alumnes en van sortir indignats i amb amenaces de vaga si no arriben solucions.
Quant a les causes de la convocatòria de la manifestació, Bastida va insinuar que “hi han hagut d’intervenir altres factors” a part de “l’espontaneïtat dels mateixos nens”.
És evident que si el punt de partida de la posició oficial és que aquests nois i noies, gairebé adults no tenen prou criteri com per decidir sols per a què i de quina manera volen manifestar-se, és també molt difícil que se’ls prengui seriosament a l’hora de negociar.
El que hores d’ara està clar és que a pocs mesos d’acabar el curs- pensem que d’aquí a un parell de setmanes acaba el primer trimestre- els joves que al juny de 2008 haurien de matricular-se a la universitat encara no saben quina mena de prova d’accés faran per poder-hi accedir, ni quins continguts tindrà, ni quina validesa tindrà fora del país.
M’agrada veure com els joves a més de guixar tapisseries del clípol són capaços de mobilitzar-se i actuar quan cal. De forma clara i cívica. Enmig del daltabaix que els suposa tot plegat, cal mirar la part positiva, i crec, sincerament que aquest símptoma de vida intel.ligent amb sentit crític entre els més joves em fa recobrar l’esperança en el país.
Encara que haguem d’esperar uns anys.
Font: Bon dia
Evidentment tot té un costat positiu, s’ha d’obrir bé la ment i trobar-lo.>En aquest cas el costat positiu es que tot i que molts politics andorrans no ho tenen en compte a l’hora de fer política, els joves també conten, els joves son el futur d’un pais, la llavor, i aquesta llavor s’ha de regar bé.>Les campanyes no nommés s’han de fer pensant en els votants, si no en tota la població en general.>D’altra banda aquesta situació demostra un cop mes que potser, només potser, Andorra s’hauría de plantejar de nou entrar a la CE, actuacions com aquestes demostren que estar-hi fora, i tant a prop fisicament, no es viable en molt dels casos, i menys quan no es té la infraestructura ni la organització administrativa necsària.>En el cas de la educació, encara s’està molt lluny de ser dependent, i no sempre resultarà efectiu anar signant convenis amb d’altres paísos.>Una abraçada, per cert l’escrit està repetit.
gràcies David. Ja està corregit >Una abraçada