T’imagines que només els negres haguessin lluitat per deixar de ser esclaus, quan ho eren per culpa dels blancs?

T’imagines que només els països del tercer món treballessin per sortir d’un forat on sovint els hi hem posat nosaltres?

Que només els refugiats miressin de salvar la pròpia pell, sense el suport de milers de voluntaris?

El món es divideix en tres grups. Els que han provocat el caos, els que miren d’arreglar-ho i els que s’ho miren des de fora.

I això no és una qüestió de gènere, és una qüestió de justícia.

Però és clar, com cridar a la lluita als homes feministes quan hi ha dones que no tenen clar que ho siguin? Que no ho són forçosament, o que sí però que elles no són radicals, o que no, que elles són femenines!!!

El problema no és que hi hagi negres esclavistes, hi ha d’haver gent per a tot. El problema és que no saben ni de què parlen.

L’abolicionisme és la doctrina que propugna l’abolició de l’esclavitud.

El feminisme, el moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home.

Si no creus que hi hagi d’haver esclaus al món ets abolicionista, si creus que homes i dones tenim els mateixos drets, ets feminista.

Si no t’agrada la paraula, mala sort. Ets una nova victòria del patriarcat. Ja s’ha encarregat prou de fer-la malbé i confondre la gent oferint aquesta imatge maldestra de dones mostatxudes que cremaven sostens.

De fet, a mi la paraula castellana “cuajo” tampoc m’agrada però significa el que significa no el que volen dir que significa, i si no és així, sisplau, canviem el diccionari.

Ser feminista és voler que homes i dones tinguem els mateixos drets i responsabilitats.

I és com estar embarassada. No pots estar-ho una miqueta, o ser una embarassada radical.

Ets feminista o no ho ets. I si ho ets has d’actuar en conseqüència. perquè els canvis, mai arriben de forma natural. Es provoquen.