Fa uns dies, tornava de viatge quan vaig veure tot de llumetes que s’enlairaven cap al cel des de la plaça del Poble. Per un moment vaig creure que era una novedosa decoració de Nadal penjada d’una grua, però no. El comú de la capital havia reprès l’essència d’una antiga tradició oriental i en col·laboració amb l’Associació de comerciants del centre històric van decidir enlairar més de tres-cents fanalets enmig de la fosca. L’efecte és sorprenent. Poètic i dolç. Les làmpades de paper –amb un petit llum a dins– s’enlairen, com els nostres desitjos, cap el cel. Voleiant, en una dansa lenta i suau que es perd en l’horitzó. Hi ha diferents explicacions per a aquesta tradició que es repeteix en diversos indrets de l’Orient. Des de la Xina ens arriba –diuen– l’origen més probable, quan per celebrar l’inici de la primavera s’enlairaven bons auguris escrits en el paper del fanal volador. També al Japó, hi ha una tradició vinculada al budisme que es coneix amb el nom d’O-Bon, on s’empren fanalets de paper. I a Tailàndia els fanalets serveixen per allunyar tot allò de dolent que no volem en les nostres vides. Fins i tot una pel·lícula de Disney ha recreat la màgia de les petites espurnes de llum solcant el cel! Provenim de cultures diferents, però els bons desitjos són universals: que tinguem salut per compartir dies d’amor i tendresa amb les persones que estimem. Prosperitat i feina per garantir el futur dels nostres fills i del nostre país. Empatia i il·lusió per creure, d’una vegada per totes, que només junts serem grans. Bons desitjos per compartir un dia com avui.