Què tenen en comú autors tan dispars com J. K. Rowling, Baudelaire, Melville, Voltaire o Freud? Doncs que tots han vist cremar els seus llibres a la foguera. Encara avui –en ple segle XXI– els obstinats a voler fer callar les veus dissidents veuen en els llibres la més efectiva de les armes de propaganda per fer pensar la gent. Al llarg de la història, les estructures més autoritàries i dogmàtiques s’han encarregat d’executar les llistes dels llibres prohibits, els volums curulls d’idees perverses, de les històries sospitosament creatives o alternatives al que hauria de ser l’única veritat oficial. Les esglésies, les dictadures, els políticament cor­rectes, els inquisidors, els McCarthystes, els egòlatres, els revisionistes, els nazis, els maoistes, els protectors i defensors dels bons costums… la llista de benintencionats és llarga i no s’atura en els nostres dies. La darrera mostra, el pamflet editat per l’Arxiprestat de Còrdova, Cásate y se sumisa de la periodista italiana Constanza Miriano, que gràcies a l’enrenou generat pel seu plantejament retrògrad i les veus que en reclamen la seva desaparició ha aconseguit convertir-se en el llibre més venut a Espanya juntament amb les memòries de Belén Esteban. La facilitat per publicar qualsevol porqueria amb ínfules literàries i el màrqueting editorial avui ens haurien de fer repensar per a què serveixen els llibres i si tots els llibres valen la pena. No per cremar-los, però sí per estalviar paper. A aquest pas, Guy Montag li plantarà cara a Bradbury i utilitzarà la mànega per regar les plantes.