Spozhmai té 10 anys i viu a l’Afganistan. El seu germà, un cap talibà, pretenia que s’immolés amb una armilla carregada d’explosius. El seu germà li deia que la bomba que duia a la jaqueta només mataria policies i que a ella no li passaria res. Finalment –per sort o per seny– es va fer enrere i s’hi va negar. Avui està en un centre d’acollida a Kabul perquè sap que si torna a casa seva la mataran. El preu d’una dona no ha estat mai gaire alt. Dieudonné continua aixecant polseguera a França. I ara sense ni tan sols haver obert la boca. El controvertit humorista antisemita ha vist com un reguitzell d’institucions prohibien preventivament el seu darrer espectacle, titulat Le mur. El mal preventiu sempre m’ha semblat obscè. El pri­mer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ha destituït 350 policies d’Ankara. El seu delicte: investigar la corrupció que afecta el partit go­vernant, l’AKP. Els fills de ministres vinculats en la trama continuen al carrer, i els policies també, però sense feina. S’ha de tenir clar qui mana. La infanta Cristina d’Espanya ha estat finalment imputada per delicte fiscal i blanqueig. Era això o operar-la d’urgència de cataractes. A hores d’ara, i per desgràcia seva, la ciutadania ja té un dictamen. I no és el d’innocència. Més enllà de l’actualitat, hi ha la gent. La que no surt als diaris. La se­nyora que et somriu quan et diu bon dia, el noi que t’ajuda a obrir la porta quan vas carregada, la que recull uns papers perduts del terra i els torna al seu propietari. Estic recuperant la fe en les persones. A tots aquells que avui marquen la diferència, moltes gràcies.