L’escrache va nàixer a l’Argentina per assenyalar els militars implicats en la dictadura. Familiars de desapareguts es plantaven davant la porta dels responsables militars i polítics de l’època i d’aquesta manera –pacífica però força incòmoda– els assenyalaven amb el dit, per fer palès que, si bé la justícia no els condemnava, ells sabien que eren culpables.
Avui, escrache és el nom amb què és coneix l’acció de protesta consistent a acompanyar els polítics allà on vagin per fer palesa la disconformitat amb les seves accions o innaccions en l’àmbit públic.
És el que fa aquests dies la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Espanya. Els populars catalans, agafats en falta, acusen els manifestants d’utilitzar tècniques de kale borroka i els titllen gairebé de terroristes. Una burda estratègia per deslegitimar les protestes dels ciutadans sense ni tan sols entrar a valorar la legitimitat de la causa.
Els afectats diuen que l’autèntica kale borroka és la que és produeix en desnonar una família i deixar-la al carrer. I això ho diu la PAH, però també ho diu el Tribunal d’Estrasburg, que ha condemnat les pràctiques dels desnonaments i les abusives clàusules bancàries hipotecàries espanyoles. La crisi internacional radicalitza les postures i obliga més que mai la classe política a assumir que està al servei del poble, que les seves decisions han de servir per millorar la vida als ciutadans i no per impulsar la seva trajectòria professional. Per si algú no ho té encara prou clar, les institucions i les lleis estan al servei de la ciutadania. I no a l’inrevés.