Aquests són dies de festivals de dansa, recitals de música, campionats de final de curs, de memorials i tornejos. Dies de demostrar la feina feta en les activitats extraescolars. Dies de veure com desenes de telèfons s’activen simultàniament per immortalitzar les gràcies dels nostres fills després d’uns mesos de feina a l’escola de música, de dansa, a les classes de judo o a les de tennis. No deixa de ser un moment de connectar amb una altra part de la vida dels nens que sovint se’ns escapa: les extraescolars, aquelles hores de marge per als pares i mares que treballen i que concilien els horaris, però també l’oportunitat de gaudir de matèries que –malauradament– no tenen prou cabuda en el currículum acadèmic i que els pares creiem que són cabdals per al desenvolupament integral del nostre fill. Una dosi extra d’esport, que sempre va bé, però sobretot les sempre útils matèries de reforç i els idiomes que tanta falta els faran quan siguin grans. Avui, però, m’agradaria aturar-me en les escoles que treballen l’art en alguna de les seves facetes: el teatre, la dansa, la pintura, la música… i agrair-los la tasca que entre tots fan per pujar nens i nenes capaços d’emocionar-se amb la música, de copsar la bellesa d’un moviment, de traspuar els sentiments d’algú altre sobre un escenari, o de transmetre amb precisió una idea sobre paper. El que compta és despertar la sensibilitat, obrir la ment i ensenyar a mirar amb ulls nous. Que després algun d’aquests nens i nenes destaqui en alguna d’aquestes branques és irrellevant. Amb sort guanyarem bon públic i un món més bonic. Gràcies!
