Com si es tractés d’una tardana eclosió primaveral, sembla que aquestes darreres setmanes una nova embranzida d’activitat ocupa casa nostra, tant des de les institucions com des de l’àmbit privat i fins i tot ciutadà. Aquesta setmana es presenten dos textos cabdals al Consell General, com són el de l’IRPF i el de la reforma de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Des dels comuns es torna a parlar de projectes engrescadors i no exempts de polèmica, com el parc d’animals de Naturlàndia o la ubicació de l’heliport. Projectes que se sumen als primers mesos d’Inúu i al Cirque de Soleil, que desembarcarà amb la troupe d’aquí a uns dies. Mentrestant, alguns treuen el fetge per la boca a l’Ultratrail, i les estacions s’espremen les neurones per desestacionalitzar unes estacions encara plenes de neu. Per primera vegada en molts mesos tinc la sensació que alguna cosa es mou a Andorra. Però –sempre hi ha un però– parlem d’IRPF mentre el Govern es tanca en banda a gravar patrimonis, parlem de l’augment del preu del punt però ningú no parla de tornar les pensions no contributives, parlem de respecte a la natura però per diners tanquem llops en un clos i deixem córrer vaquetes espantades per a la nostra diversió, parlem d’heliport però ningú no el vol a prop, parlem d’Inúu però de moment no hi va ningú, ens barallem per les entrades pel Cirque de Soleil i ja ens queixem de la manca d’aparcament, parlem de la Trail però encara apostem poc per l’esport i la natura. Alguna cosa es mou a Andorra –no en tinc cap dubte–, ara cal que es comenci a bellugar en la direcció correcta.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
