Amancio Ortega, màxim accionista d’una de les indústries més pròsperes del sector tèxtil i propagador del virus Zara per tot el planeta, va donar –ara fa un parell de mesos– vint milions d’euros a Càritas. Molts vam pensar en aquell moment –jo inclosa– que era un gest que l’honorava. El problema ve en la segona lectura –és l’inconvenient de les segones lectures, que acabes veient més coses de les que volies veure–. El grup Inditex factura milers de milions d’euros de beneficis l’any. Uns beneficis que de ben segur no serien tan substanciosos si no tingués deslocalitzades bona part de les empreses que treballen en la confecció i l’elaboració dels seus productes. Aquestes fàbriques es troben majoritàriament fora d’Europa, on les condicions laborals de qui hi treballa disten molt de les mínimes condicions ètiques. I jo em demano: no hagués estat millor fer tornar a Galícia alguna d’aquestes plantes de confecció i que donés feina –en condicions dignes– als seus conciutadans, en comptes de deixar anar una –generosa, això sí– caritat desgravable?
Tot plegat em fa pensar en Andorra. Cada cop tinc més clar que només ens en sortirem si anem a l’una. Segur que el bo d’en Fiter i Rossell té alguna màxima que fa esment precisament a això: a la importància d’actuar com un bloc quan les coses van mal dades. Com ara. Aquells que poden han de consumir productes de quilòmetre zero, comprar als establiments del país i invertir en els professionals de casa. I això ho hem de fer tots, començant i exigint que ho facin les institucions públiques. Avui, més que mai.
La realitat es que aqui, la gent del País amb liquiditat en Euros, esta esperant que aixo encara es destroçi mes, a les hores sera el moment d’invertir amb els prues pels terres, no tenen cap presa, han sigut prou hàbils, per moure el seu negoci fora d’Andorra, i com a bons inversors, esperarrant per invertir encara una mica mes, un exemple el tens al Poble d’Encamp, avui en dia el poble mes deixat d’Andorra, els Mes Lleig, amb la majoria de comerços tancats, no volen rebaixa un euro el lloguer, i ara si volen ja ningú vol invertir, el poble esta Mort, Una de les fortunes mes Grans dels País, la señora Maria , i te la majoria de edificis fets una merda, l’antic bloc on hi havia el Dr.Pallares, el del Costat, … No han invertit un duro al seu poble els últims 20 anys, i a sobre presenten al Nen de Conseller General i la gent els Vota, tenim el que mereixem dels nostres Escollits Politics.
Una cosa han de saber, A la vida l’únic que no te miraments es la Mort, i ells com tots acabaran a un forat, aixo si de Marbre de Carara el seu, i el meu de maons i ciment !!!
Que disfrutin dels seus diners !!!!
El problema está en que el sistema permet als ” amancios ortegas ” acumular aquestes fortunes mentre tenen als seus treballadors amb unes condicions laborals penoses i, a més, afavorits amb totes les lleis necessàries perqué puguin engreixar les bosses, a costa de aprimar les dels altres.
No crec que la explotació de gent sigui nomes competència del ZARA, a FRANÇA, per cert fa dos o tres anys que estan fent una campanya en Contra de Zara, on programes com Capital, Zone Interdite, o Envoye Especial, han fet reportatges, a les Fabriques de Bangladesh, India o China, que per cert també fabriquen,altres grups, que no ataquen d’igual manera i fabriquen també per Levis, Nike, HM, Jack Jones, Vero o Mango…
La enveja Francesa no te límits.
Abans de crusificar a ningu, ens hauriem de preguntar de qui es la culpa : de Zara, HM, Mango,… o del Client que comprar a qualsevol cadena peces de roba a 10€ i cada dia demana mes preus baixos?
Perquè per fabrica barat, s’han de rebaixa costos, i el client vol la mateixa qualitat a la roba, o similar, doncs s’ha de rebaixar d’alguna manera, i sempre pringa el mateix, el habitant pobre, en busca de 4 recursos per menjar cada dia ell i la seva família, que busca feina, i cada dia cobra menys, amb menys recursos per la seguretat, protecció,…al final els descomptes de les Botigues que tots demanem, els treuen de la seguretat, Salari,… dels treballadors, i no podem donar tota la culpa a les Marques, nosaltres som-tan culpables com ells. En lloc de buscar comprar productes de proximitat, mirem nomes preus. Lo fàcil es culpa a Nike que fabrica amb nens a bangladesh, fer cara de estupefactes quan un veus a la tele, pero l’endemà hem compro les Nike ultim model pel crio, o per anar a jugar a padel.
Som una
Bon dia i gràcies per comentar. Estic- en línies generals- bastant d’acord amb el que dieu. Aquest no pretenia ser un atac exclusiu contra Zara, sinó un exemple de com algunes grans empreses exploten als seus treballadors i miren de maquillar-ho amb almoines. I absolutament d’acord amb el que proposes, Vividor. La primera responsabilitat és de l’empresa, però tot seguit és nostra, com a consumidors de permetre que això passi. ( Tampoc és fàcil, però almenys hauríem d’intentar- jo la primera- de ser més coherents entre el que fem i el que pensem- ). En eso estoy.