Les noves tecnologies estan canviant la nostra manera de percebre la informació.
Enrere han quedat aquells temps en què la família es reunia al voltant de la ràdio per escoltar el serial de després de sopar. I ben aviat també quedarà enrere allò de veure l’informatiu mentre sopes en família.
Cada cop més, el consum de la informació es fa personal, personalitzat i personalitzable. Els vídeos es viralitzen, les recomanacions s’escampen per les xarxes i els comentaris i l’accessibilitat a múltiples accions i reaccions ens envolten, i ho consultem –en solitari– des del nostre telèfon intel·ligent.
Tothom publica. I publica el que vol. Sembla que a hores d’ara l’única limitació són els mugrons a Instagram i les dones alletant a Facebook. Per la resta, avui a la xarxa trobes des de nens esquarterats, a instruccions per fer bombes casolanes i les fotos de quan eren petites les estrelles del rock del moment. Avui, la clau no és arribar a la informació, sinó destriar-la.
La que ens interessa de la que no, la certa, de la rumorologia, el que és interessant, del soroll. Però aquest allau de dades no ens fa saber més coses, ni tan sols entendre millor el món. Amb el pas del temps, tendim a deixar en el nostre timeline només aquells perfils que ens són més o menys afins, i que parlen de coses que més o menys ens interessen.
Per què hauria de tenir al meu Twitter algú que parli de vàlvules i coixinets, quan ni tan sols tinc carnet de conduir?
La informació ha donat pas a la distracció. La informació arriba en càpsules massa petites per entendre-les, en un món amb l’atenció massa dispersa.