Ja hem superat el llindar que ens ha abocat a l’estigmatització del català a casa nostra i comença a ser hora de posar possibles solucions sobre la taula.
Com vincular la renovació de la residència al coneixement progressiu de l’idioma.
Aprendre català a Andorra és gratuït, hi ha centres d’autoaprenentatge a tot el territori, tenen uns horaris prou amplis i professionals més que qualificats. És qüestió de voler-ho fer, i que fer-ho hi porti implícit algun guany més enllà del respecte a la terra que et dona de menjar, que també.
I això passa perquè empresaris i treballadors hi vegin els avantatges i uns hi posin les facilitats, i els altres les ganes.
Caldria dotar al servei de política lingüística dels recursos necessaris per poder actuar d’ofici amb inspeccions sistemàtiques de les vulneracions, i – per poc popular que sigui- aplicar les sancions que contempla la llei.
Qualsevol comunicació feta amb diner públic hauria de ser feta en català. I si a més es vol fer en castellà, francès, anglès o qualsevol altre idioma, perfecte. Però primer i sempre que es faci a casa, en català.
Oi que quan volem fer promoció a l’exterior la fem en la llengua del nostre interlocutor? Doncs si comuniquem dins d’Andorra, en català, si us plau.
Finalment queda la feina que ens correspon a tots i cadascun de nosaltres: No canviant d’idioma, repetint – amb un somriure i les vegades que calgui -als treballadors nouvinguts que miren d’integrar-se i que encara no ens entenen, fins que ens entenguin, i ens responguin en català. Perquè volem que Andorra també sigui casa seva i continuï sent casa nostra.