El concepte d’Europa es basa en un grapat de principis bàsics que inclouen el de la lliure circulació de persones i mercaderies dins de les seves fronteres. Un principi que es respecta i fomenta pel que fa a les mercaderies, però que cada cop troba més recels entre aquells que veuen que potser sí que no cal que hi hagi tants estrangers entrant i sortint del seu país. El 70% del francesos creu –segons una enquesta recent– que a França sobren estrangers. Una dada que em fa barrinar, ja que tenint en compte la composició social i demogràfica de la població dels veïns del nord, bona part dels que avui han votat contra els estrangers són –del cert– d’origen immigrat. Els partits de dreta penetren cada cop amb més insistència i profunditat entre les bases electorals de països tradicionalment conservadors com Àustria o Suïssa, però també es fan forts –cada cop més– al bressol de la igualtat i la fraternitat. Marine Le Pen és avui la segona força a França en intenció de vot. Mentre alguns arrufen el nas en veure romanesos, turcs o magribins campant per casa seva com si hi tinguessin algun dret, cada cop més governs europeus proposen mesures per frenar la delinqüència que –de ben segur– està originada en les persones que han deixat casa seva buscant una oportunitat. Ja em perdonaran la ironia. Contractes d’integració, quotes d’entrada, traves diverses a la regularització… Avui, com a la Grècia clàssica, els bàrbars sempre són els que vénen de fora. En canvi, mirar impertèrrit com mor gent davant teu sense fer res per evitar-ho sembla que és el súmmum de la civilització.
