El PSOE ha revalidat la victòria electoral de fa quatre anys, amb una diferència de setze diputats respecte del PP.
En total, ha guanyat cinc diputats respecte del 2004, quatre dels quals corresponen al PSC, però no ha aconseguit la majoria absoluta que pronosticaven alguns sondatges a peu d’urna publicats al moment de tancar els col·legis.
El PP, doncs, ha fracassat, si es consideren les expectatives dipositades en Mariano Rajoy, per molt que hagi aconseguit més escons.
Ara, el bipartidisme ha fet forat, i tan sols CiU ha aguantat la polarització de la campanya i ha guanyat un diputat, augmentant a 11 el nombre de diputats.
En canvi, la davallada d’Esquerra ha estat important:
ha perdut cinc diputats i el grup parlamentari. Però no ha pas estat l’únic partit: també ICV-EU n’ha sortit perjudicada, ja que ara només té dos diputats. En vist d’aquests resultats, Gaspar Llamazares ha anunciat que dimitiria de coordinador general de la formació.
La polarització, la fa ben visible aquesta dada: el PSOE i el PP sumen, plegats, més diputats que mai fins ara; únicament 27 escons, dels 350 del congrés espanyol, pertanyen a les altres formacions. José Lus Rodríguez Zapatero s’ha declarat satisfet dels resultats. ‘Els ciutadans han votat per una nova etapa sense crispació’, i de concòrdia en els afers d’estat. ‘Governaré aprofundint les coses que hem fet bé i corregint els errors, governaré amb diàleg social i amb diàleg polític i no estalviaré esforços per a aconseguir sempre el suport social i polític més ampli possible i per a assegurar la col·laboració de totes les administracions’. Segons el primer secretari del PSC, José Montilla, gràcies al resultat obtingut a Catalunya, el catalanisme socialista serà, aquests quatre anys vinents, més fort i més decisiu que mai. El candidat del PP, Mariano Rajoy, ha reconegut la victòria socialista, bo i recalcant que el seu partit havia aconseguit més vots que mai, que estaria a l’altura de les circumstàncies i que defensaria els interessos generals dels espanyols i d’Espanya. Un dels partits més perjudicats en aquestes eleccions ha estat Esquerra Unida. El cap de llista, Gaspar Llamazares, ha anunciat que no es presentaria a la pròxima Assemblea Federal, que es farà abans de l’estiu.
El bipartidisme també és visible al senat, on el PP ha revalidat la majoria que hi tenia. Dels 208 senadors en joc, n’ha aconseguit 101, un menys que fa quatre anys.
El PSOE en té 89, vuit més que el 2004, mentre que l’Entesa Catalana de Progrés (PSC-ERC-ICV) i CiU conserven els mateix nombre de senadors:
dotze i quatre, respectivament. El PNB en perd quatre, de sis a dos, i Coalició Canària es queda sense cap els tres que tenia fa quatre anys.
És clar, que potser això és un inconvenient, perquè ja sabem què pensa l’Espanya socialista de la nostra manera de gestionar els residus, de l’aeroport de la Seu o els expedients sanitaris dels immigrants.
Segurament a més d’un li hagués agradat un altre govern per Espanya.
Crec que vist el resultat electoral espanyol els partits polítics, especialment el PP, se senten prou reafirmats com per no qüestionar-se alguns lideratges, la qual cosa és molt negatiu donat que al PP lidera la dreta més rància. Per la seva banda, el PSOE ha de donar gràcies a Catalunya perquè, com deien alguns comentaristes ahir al vespre, era inimaginable que Catalunya no castigués al PSC-PSOE pel tema transports de l’àrea metropolitana. S’ha preferit votar-los per por a la crescuda de vots del PP que posa en qüestió la identitat catalana i provoca la fractura de l’Estat espanyol.>>Com dius Noemí per a Andorra potser millor mantenir els mateixos interlocutors, malgrat el que pensen de nosaltres. Qüestions com l’educació ens la resoldran millor els del PSOE que els del PP. Quant a la resta, només és qüestió de ser seriosos i respectuosos amb la UE i tot anirà millor. >Potser que siguem més creatrius i imaginatius per tirar endavant amb aquest petit gran país.
tant de bo, tant de bo…