Apujar-se el sou en un moment en què la resta assumeix –per grat o per força– que cal treballar més per menys, és poc menys que kamikaze. No sé quant val el treball d’un cònsol. Crec que ha de tenir un sou digne, que pagui la feina i la responsabilitat que suposa. Una remuneració que faciliti que tothom amb vocació de servei hi pugui accedir i no només qui no necessita d’un sou per viure. Però crec que grinyola que siguin els mateixos cònsols qui es fixin el sou. És legal, però poc ètic i poc estètic. Cal una regulació, i estaria bé que no sortís de les reunions de cònsols. Com caldria veure –de passada– qui i com estableix el sou als càrrecs de confiança, de si el síndic ha de cobrar més que el cap de Govern, de si un cònsol ha de cobrar més que un ministre. Un debat obert més enllà de la guerra de comentaris irats, enverinats, indignats dels darrers dies a les xarxes socials. I és que, encara que sembli estrany, gairebé hagués preferit que a risc de cremar-se a l’estil bonzo, Montserrat Gil hagués continuat decidida a mantenir la seva decisió, a fer-se enrere només perquè veus que has ficat la pota fins al fons. I no perquè estigui mal fet rectificar, que ja ho diuen, és de savis. Em fa més por, ser malpensada i especular amb la possibilitat que quan algú fa un pas enrere per la pressió puntual i no per decisió personal és per acabar arreglant la situació de sotamà. Perquè aleshores, no només seria poc ètic i poc estètic, sinó que a més, seria il·legal. Sort que aquestes coses no passen a Andorra. Només per Pasqua, quan et diuen, els ous? Els ous són meus.
El ous són meus
13 febr. 2012 | Uncategorized @ca | 8 comentaris
8 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Una bona reflexió.
Mai millor dit!!
Sense pressió no s’hauria baixat el sou… esta clar… Això no és pas esser mal pensada… és utilitzar el cap.
Poc a comentar… Un canvi d’enfoc molt interessant!
Ara, i abans de començar aquesta taula, on per llei s’establiran els sous i on haurien d’estar els sindicats públics i la ciutadania, que es rebaixin els sous entre un 5% o un 10% com a la resta de funcionaris. I així si que podran començarà a parlar de que és mereixen com a sou per gestionar el dia a dia de les respectives parròquies.
Ara el que cal es vigilar que no vulgui suplir la manca de sou amb les prevendes de la tarjeta de credit que tenen tots els consols per a “teoricamen” representar la parroquia. Si no han aconseguit el que volien a la primera no en dubto que ho facin amb per d’altres vies.
S’ha dit tot o prácticament tot sobre els sous dels “Consuls” i malgrat la decisió presa em preocupa que els temes sensibles d’una parroquia no es solucionin amb LA DOSI DE SENTIT COMU necessaria. Desitjaria equivocar-me i pensar que tan sols ha sigut una decisió molt poc meditada. A partir d’ara les reds socials estarán a l’aguait, i tal com DIU el fundador de “actúa le” cuando los problemas se abordan desde arriba y no desde abajo, los cambios no llegan, pero si llegan si se atacan las causas que están en la base de esos problemas.
No voldria fer caça de bruixes. Però hi ha un tercer, precisament amagat darrera la Gil. Manel Torrentallé, cobra del Comú, treballa pel Comú, demana excedència de la Mútua, crea un lloc de treball encara que només sigui per quatre anys, que són diners i currículum!! Fes això i oblidem-ho tot; i a treballar per responsabilitat, per amor a la parròquia i perquè són 4.064 euros !