Jo no visc a Dubai. Visc en un petit país dels Pirineus, enclotat entre muntanyes. Amb petits pobles i projectes de ciutat que s’arrengleren a banda i banda d’unes valls estretes que no permeten ni estructures sobredimensionades –l’ombra de Tagliabue és molt llarga– ni massa divagacions futuristes. O sí. Perquè Govern i Andorra Telecom semblen entusiasmats amb la idea de gastar-se 30 milions d’euros dels nostres diners a fer pivotar entorn de l’antic edifici de granit una estructura de vidre que no tinc gaire clar com s’aguantarà dempeus quan traspassi el llindar de la idea per haver de convertir-se en un edifici tangible. Qüestió de gustos. Potser sí.
No deixa d’horroritzar-me el pont que travessa Martinet de Cerdanya, o la rotonda del Santuari de Meritxell. Projectes lletjos, però sobretot inadequats per al lloc on han estat instal·lats. Més enllà de les ínfules de voler presumir del que no tenim, més enllà de gustos i colors comparteixo algunes reflexions llegides aquests dies a les xarxes socials i que ens plantegen dubtes raonables, sobre l’impacte d’aquest nou edifici a l’avinguda Meritxell. No només per l’afectació comercial i estètica –i de retruc sobre el preu dels lloguers–, sinó també pels quatre anys d’obres que afectaran la zona. Ja ho sé, ja ho sé… qui no arrisca no pisca, i si es vol reactivar aquesta zona comercial cal fer inversions i accions contundents –tot i que jo em pensava que aquesta zona ja estava prou revitalitzada– fet i fet, em penso que és l’única que funciona. Em sap greu. Jo no sóc gaire moderna. No per a edificis que no toquen de peus a terra.
Totalment d’acord, aquí hi ha coses que no s’entenen.
Rotondas descomunals, ponts sobredimensionats, túnels de dos carrils sense cotxes, projectes de macro estructures postmodernistes ….. Davant retallades socials i sanitaris, ocupacions precàries, sous cada vegada més baixos, acomiadaments exprés, retallades en prestacions i jubilacions.
El més curiós de tot és que cada vegada hi ha més impostos però paral·lelament menys prestacions socials.
Algú pot si us plau explicar-me per què votem els polítics?
Completament d’ acord, potser tindriem que mirar el nostre país (peis).
Jo voldria felicitar l’ arquitecte, pero que el projecte sigui adient al nostre entorn.
Arquitecte Andorrà, ja és un punt positiu, però si el museu del Gherry era massa car, aquest edifici i posat un està posat també, crec que s’han begut l’enteniment una altra vegada més, ja sembla una minovada.
tot plegat em fa pensar en un conte de Hans Christian Andersen
Un emperador estava obsedit per demostrar el seu poder a través del luxe i l’aparença. Va encarregar a dos sastres el vestit més fi del món a canvi d’una gran recompensa. Els dos sastres el van enganyar, dient-li que el vestit estava fet d’una tela màgica que era invisible per als estúpids. L’emperador es va emprovar l’inexistent vestit i no es va atrevir a dir que no el veia per por a ser jutjat com a ximple, i més després dels elogis que va rebre dels seus ministres, que tampoc no van gosar admetre que no veien res. L’emperador va sortir en desfilada i la gent no deia res, tothom assabentada de les propietats de la tela, fins que un nen va exclamar que l’emperador anava nu i el públic va esclafir en rialles. (viquipèdia).
Ho sento, per mi aquest projecte és invisible
Que Andorra sempre ha tingut degitjos de grandessa, ja es sabut, amb mirar al nostre entorn queda demostrat, però aquest edifici crec que surt de mare, no es adient ni pel lloc ni pel païs. Com diu la Lourdes el qui paga tots aquests excessos es el poble petit, amb sous i pensions que no arriben per a viure dignament, ah pero aixó si, de cara a la galeria queda molt be.
Benvolguda, tot el que es refereix a “l’estètica,el maquillatge, l’art “en aquest país em sembla d’un gust certament molt dubtós.Cal buscar molt endins del principat per retrobar quelcom autèntic. L’essència d’aquestes terres no és l’Ô de LancÔme.
https://www.youtube.com/watch?v=tLlRCmgySwQ
Quan el banc falli que quedarà al principat?
la història d’aquestes terres no pot presumir de ser gaire exemplar, mes aviat amaga unes quantes cartes negres al fons dels soterranis…