Un lloc força destacat si no fos perquè comptem amb la base natural que ens permetria escalar unes quantes posicions que hem deixat passar de llarg.
Andorra pel que fa a la renda per càpita ocupa el vuitè lloc, per esperança de vida, accés a l’educació i a la salut, també ocupa llocs destacats. Aleshores, què és el que ens ha fet recular fins a la 28ena posició?
Doncs un grapat de coses. Malgrat que l’accés a l’educació és universal, la majoria dels nostres conciutadans no tenen estudis superiors, malgrat una bona sanitat, el seu accés no és gratuït i universal. La paritat de la dona en la vida pública deixa molt que desitjar, amb un 24% de quota en les institucions enfront del 47% d’altres països com França.
Tenim, hem tingut sempre a les mans un gran país. Una natura privilegiada, un clima força assenyat que ens permet gaudir de les quatre estacions de l’any, una població prou reduïda com per poder organitzar la vida de la millor manera per a tots. Unes institucions ancestrals que van apostar en el seu moment per la pau i l’equilibri entre dos estats.
I davant tot això, nosaltres no hem sabut fer res més que créixer de pressa, amb desordre, amb poc gust i criteri, grimpant per les roques i els llits dels rius. En tots aquests anys no hem sabut canalitzar una riquesa que ns va caure del cel per crear un autèntic país capdavanter en temes socials, mediambientals i educatius.
Tinc la sensació que aquest lloc 28è no deixa de ser les escorrialles del que haguéssim pogut ser i no som.
I és que Ningú és perfecte.
Diuen que les valls separen, però que les muntanyes uneixen. Si en comptes de posar Andorra, al teu interessant article, poséssim els Pirineus, els mateixos arguments i els mateixos anhels que reclames per Andorra es podrien estendre a tota la serralada, malgrat una diferència que considero abismal. Andorra és un país dels Pirineus, lliure. Els Pirineus (Catalans, Aragonesos, Francesos), no.
Aquesta és una qüestió fonamental per poder aspirar -als Pirineus en el seu conjunt- a aquest nivell de vida al que fas referència que voldries per Andorra.
L'any 2004, a Catalunya, s'inicià el gran debat sobre les Vegueries com a nou model de descentralització del Principat. Un nou model de Vegueries que hauria de dotar a les mateixes del major grau d'autonomia que mai no haguem tingut. I això pel Pirineu és clarament una qüestió de supervivència i futur.
Cal que construïm, molt més, tot allò que ens faci comunitat, molt més ciutadans Pirinencs. I crec que no serà possible si no ho fem junts d'una banda i l'altra dels Pirineus i com tu molt bé comentes… “Tenim, hem tingut sempre a les mans un gran país. Una natura privilegiada, un clima força assenyat que ens permet gaudir de les quatre estacions de l’any, una població prou reduïda com per poder organitzar la vida de la millor manera per a tots. Unes institucions ancestrals que van apostar en el seu moment per la pau i l’equilibri entre dos estats.”
Si les muntanyes uneixen, esperem que siguem capaços de construir aquesta comunitat Pirinenca, i que no ens freni l'idioma, que més enllà de ser una nosa ha de ser una riquesa. Els Pirineus parlen diferents llengües, però totes són les seves, els Suïssos ja ho van aprendre fa molt temps.
Espero poder anar compartint amb tu aquesta construcció Pirinenca!
Antoni Carulla
Projecte Pirineus – Fundació World Nature
http://www.propir.blogspot.com
http://www.world-nature.org
Gràcies Antoni pel teu comentari.
Compartim la idea d'uns Pirineus interrelacionats.
Però no sembla que això sigui prioritari per cap govern. Ni català, ni espanyol.
A Andorra, els Pirineus, es viuen sovint com una realitat propera però aliena.
una llàstima.