Una de les frases recurrents l’endemà de conèixer els resultats electorals és aquella que diu que el poble és savi i que s’ha de saber encaixar el resultat, malgrat que no sempre sigui el que un esperava. Una lliçó que caldrà que recordin els integrants del grup mixt. Un grup integrat per dos partits que han estat els darrers anys intentant marcar les distàncies amb tanta insistència com només poden voler els germans. Amb una mateixa base ideològica i amb les tibantors de les rancúnies personals i les maneres de fer d’una i altra bancada. Haurien de saber llegir els resultats de les eleccions. I no són capaços de fer-ho. Si fins i tot van anar a buscar suport a la dreta per poder formar grup parlamentari, per no haver-se de mirar entre ells i fer un cop de cap per tornar a unir el que mai s’hauria hagut de separar. Andorra no és un país d’esquerres. Durant quant de temps es va voler demonitzar el PS amb el distintiu de socialista? Tenim una esquerra tímida i moderada que s’ha vist massa sovint titllada de radical. Ideològicament PS i SDP són una mateixa cosa. Amb matisos sobre les formes. Amb diferències sobre si en ser contraris a una proposta de govern cal donar-hi suport i intentar canviar-la, o votar-hi en contra perquè això no ens agrada. Però fet i fet, amb el mateix pòsit ideològic i el mateix –o molt semblant– model de país a defensar. Alimentar les enemistats, les velles rancúnies, les ànsies de lideratge i determinades persones per sobre d’una alternativa de govern em sembla infantil, un punt immoral, i el pitjor del cas, absolutament infructuós. Així els ha anat.
El grup mixt
13 abr. 2015 | Uncategorized @ca | 13 comentaris
13 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.
Fins on pot arribar l’odi? Com a mínim, fins a no voler escoltar el clam del progressisme del país que demana una reconciliació. Els cega l’odi quan intenten defensar que tenen un espai ideològic i unes propostes prou diferenciades. Es necessitaran moltes sessions de psicodrama per a no fer tard a les eleccions del 2019. De moment, quin espectable més penós! Bon bloc, Sra. Rodríguez
Potser que els Bartumeu, López, Gili i alguns altres escoltin cada dia per YouTube unes quantes vegades la versió 1980 dels Platters “El humo [ODIO] ciega tus hojos”. Al ser un producte natural, no fa efecte immediatament. És probable que no s’arribi a temps per les comunals. Una ingesta diària regular pot salvar del ridícul dolorós de les properes eleccions nacionals. Senyors esmentats i alguns altres, no trepitgeu els “brots verds” de cara les comunals que afloren a Sant Julià i Encamp!
“Lo poble no és sabi” és una massa en general inconcient,poc orientada i amb un desequilibri important.Vaja amb un alt risc de caigudes.
Totalment d’acord
Estic a favor de la diversitat, la pluralitat i la divergència. En contra del bipartidisme i de la visió de dreta i esquerra. Per tant, discrepo de la teva entrada al bloc. 🙂
Hola Delfí,
Puc entendre que discrepis, i em sembla molt saludable, faltaria més. Però l’article no parla ni de bipartidisme, ni de dretes, ni d’esquerres. Parla d’obcecació, d’ego, d’orgull ferit, d’esquerdes obertes, de persones incapaces d’anar més enllà de l’estratègia i de la necessitat de començar a treballar per un projecte de país compartit. d’això va l’article.
El problema está en nosotros, los ciudadanos de a pie, los seres humanos. Perezosos, irresponsables,deshumanizados,vagos, hipócritas,sin empatia por el prójimo, inconsecuentes,irreflexivos, vanales, dependientes, encantados de delegar la tarea de gobernar en otros con el mero acto de meter un papelito en una caja cada cuatro años y que sean otros los que se ocupen de TODO. El precio de nuestra irresponsabilidad es muy alto: Somos esclavos,consentidos y sumisos.
Tan interessant el bloc com la resposta al Sr. Delfí Roca. Hi veig un cert gust permanent per la quadratura del cercle en el Delfí Roca: defensar als empleats de BPA i semblar-li bé el vot d’SDP en contra de l’anomenada llei BPA. Tornant al bloc, és significatiu que, primer, va ser la confrontació entre egos, la ruptura. Després, calia vestir-la i parlar d’espai ideològic propi, de projectes diferenciats… Anem molt bé per a perdre – els progressistes- la possibilitat de guanyar les generals del 2019. Anem molt bé per a que les guanyi el Sr. Gallardo.
Simptomàtic el comentari del Sr. Àngel Dalmau -segon candidat SDP a conseller general per la parròquia d’Andorra a les darreres eleccions generals-, comentari fet dia 24 de març d’enguany al seu facebook: “dic que per mi ( i desconec l’opinió dels meus companys ) a la meva parròquia no hi ha cap possibilitat de pacte [entre SDP i PS]. Per mi, la gent del PS ( repeteixo a Andorra la Vella) no cal ni que s’ho plantegin. Prefereixo perdre unes eleccions que haver de fer el que ni crec ni vull. Abans hi ha la meva coherència i manera de pensar que uns bons resultats electorals”. Aquesta manifestació, que prioritza l’odi personal més cec, i exclou tota possibilitat de transformació progressista d’Andorra, és una radiografia ben trista de la divisió extrema de les forces de progrés a Andorra. Des de Ld’A deuen obrir una botella de Champagne a cada declaració d’aquest tipus.
Hola Bossa de pus que cega.
Una cosa és posar les persones al centre de l’afer BPA (treballadors, clients, etc) en els meus escrits i una altra és votar una llei que ni els té en compte i que, al meu entendre, només vol tapar les vergonyes de la mala gestió del govern de torn i dotar de cobertura legal al patamoll que s’ha creat. No és cap quadratura del cercle, són coses molt diferents. Temps al temps.
Hola Noemí,
El teu article parla del que parla i està clar, només discrepo sobre el que planteja: una sola força, unes soles sigles per definir la progressia. Això no es correspondria a la realitat social, plena de matisos, on el que impera és la lluita sorda dels de dalt contra els de baix.
Hola Delfí. Torno a reprendre el teu primer argument: Estic a favor de la diversitat, la pluralitat i la divergència. No entenc perquè no poden conviure sota un mateix sostre. No cal que compartiu sigles. Mira CiU. Però si l’esquerra no va en bloc no teniu res a fer. Evidentment no és més que la meva opinió.
El bail SDP-PS es bastant ridícul, mateixes raels, mateixa ideologia, pero fa pensar a una lluita per el poder. Una de les coses que em preocupa mes es de veure l’ex lider del PS, (ex?) lider de SDP, no lidera la lista a les eleccions, amb unes excuses be… ejem… tothom pensa que te algo vist per despres de les eleccions, i com per casualitat… be no tinc res mes a dir.
SDP fa fastic.