Una de les frases recurrents l’endemà de conèixer els resultats electorals és aquella que diu que el poble és savi i que s’ha de saber encaixar el resultat, malgrat que no sempre sigui el que un esperava. Una lliçó que caldrà que recordin els integrants del grup mixt. Un grup integrat per dos partits que han estat els darrers anys intentant marcar les distàncies amb tanta insistència com només poden voler els germans. Amb una mateixa base ideològica i amb les tibantors de les rancúnies personals i les maneres de fer d’una i altra bancada. Haurien de saber llegir els resultats de les eleccions. I no són capaços de fer-ho. Si fins i tot van anar a buscar suport a la dreta per poder formar grup parlamentari, per no haver-se de mirar entre ells i fer un cop de cap per tornar a unir el que mai s’hauria hagut de separar. Andorra no és un país d’esquerres. Durant quant de temps es va voler demonitzar el PS amb el distintiu de socialista? Tenim una esquerra tímida i moderada que s’ha vist massa sovint titllada de radical. Ideològicament PS i SDP són una mateixa cosa. Amb matisos sobre les formes. Amb diferències sobre si en ser contraris a una proposta de govern cal donar-hi suport i intentar canviar-la, o votar-hi en contra perquè això no ens agrada. Però fet i fet, amb el mateix pòsit ideològic i el mateix –o molt semblant– model de país a defensar. Alimentar les enemistats, les velles rancúnies, les ànsies de lideratge i determinades persones per sobre d’una alternativa de govern em sembla infantil, un punt immoral, i el pitjor del cas, absolutament infructuós. Així els ha anat.