En 11 mesos- si hem de fer cas al cap de govern- ens plantem en una nova cita electoral.
Una cita que ja ha començat a definir els seus candidats, però que presenta també un mar de fons força inquietant.
Des del partit socialdemòcrata fa dies que es respiren aires de canvi. Jaume Bartumeu – una vegada més- encapçala el projecte dels socialistes amb la idea de culminar – aquest any sí- el que anomenen el canvi tranquil.
Un canvi- que en cas de produir-se- serà de tot menys tranquil, vist com estan els números de la casa gran. Però que en qualsevol cas fa que es visqui la proximitat de la cita electoral com la fi de la travessa del desert després de 16 anys a l’oposició.
Moltes coses que es diuen que es faran quan arribin a l’anhelat govern mentre es produeixen alguns errors estúpids que no ajuden a donar credibilitat a la validesa d’un projecte- que segons els seus valedors,- ens ha de treure del guirigall dels darrers anys.
Mentrestant els verds, ja han apostat- sense sorpreses tampoc- per Isabel Lozano com a cap de llista. Amb la voluntat de presentar candidatura a quatre parròquies, l’autoinculpada esquerra nacional es manté- per qüestions més personals que no pas ideològiques- al marge de l’esquerra que mira cap el centre, dividint esforços que és el que sempre li ha anat més bé a la dreta.
CDA diu que no farà pinya amb segle XXI, però tal i com ha anat aquesta legislatura, en la que més que de clau ha estat fent un joc sense sentit i que no els ha reportat cap benefici caldrà veure com queda el seu pes específic de cara als propers comicis. Si és que d’aquí a aleshores, algú encara vol dir que és de centre- deixant de banda la resta de grups polítics que sempre hi han mirat/girat cap el centre-.
Al seu voltant altres formacions treuen el nas:
Renovació Democràtica- amb una certa divisió interna- lluita per acabar-se d’integrar en l’alternativa i tenir alguna opció a dir la seva, o bé desmarcar-se per acabar-se de diluir.
UNP no sembla que digui gaire cosa, ara mateix. Els seus integrants amb cap mena d’experiència política, ni amb valedors, fan que el partit sembli més un club social que una alternativa real que pugui aspirar a alguna cosa més que a presentar una llista simbòlica a Escaldes-Engordany.
Antoni Martí, i Unió pel Poble es mantindrà a l’espera fins que arribi el seu moment, després de finalitzar el seu mandat. Ja veurem què passa amb ell aleshores.
A la resta de parròquies, els sempiterns moviments parroquialistes vinculats al partit liberal comencen a cuejar decebuts per una política que no ha acomplert les seves expectatives.
I el partit liberal, uf.
Albert Pintat després de dir per activa i per passiva que només volia ser cap de govern durant 4 anys, ara diu que ell pot ser un bon candidat per repetir.
Torna a canviar l’executiu a pocs mesos vista de les eleccions amb l’excusa que així millorarà la comunicació amb el grup parlamentari.
Lleig, molt lleig tal com ha anat el criteri de govern sobre la llei de la CASS.
El comitè local d’Escaldes desaparegut, Andorra la Vella, en peu de guerra, La Massana, pendent d’un fil després del correctiu aplicat a Joel Font, Canillo, amb el seu ex-ministre a l’exili, Encamp amb el seu ex-ministre a la defensiva…Només queda Sant Julià, sembla, com a darrer bastió del liberalisme.
Mentrestant els funcionaris es queixen que no els tracten prou bé, les pensions no arriben el dia que toca, els deutes es volen pagar a 40 anys vista i els impostos es desgranen i acumulen per a desesperació dels petits empresaris que veuen que un cop més hauran de ser ells els qui treguin les castanyes del foc.
I tot plegat en plena crisi econòmica, per molt que alguns s’entestin en dir desacceleració, com si canviant la paraula la trompada no fos tant forta.
Almenys, en tota aquesta història hi ha qui no té temps de queixar-se perquè no para de treballar.
Són els treballadors de la impremta on es fan les targetes de visita dels ministres. Mai n’havien fet tantes i de tant variades en tant poc temps.
Juli Minoves ministre de turisme, ara de cultura també. Pel mateix preu afegeix portaveu. Borra exteriors, que ara li passem a Meritxell Mateu, ara Roser Bastida es queda sense universistats però li deixem educació. Alguns canvis més. Agricultura el passem a economia, ara traiem economia i deixem agricultura, presidència suma a finances, presidència resta finances i alguns desapareixen per tornar modificats reagrupats i repentinats en una altra cartolina.
Gairebé de co.leccionista.
El que es veu venir és més del mateix, un panorama gens engrescador.
Doncs d’aqui a 11 mesos tornarem a rebre al mateix partit polític com fins ara amb uns resultats idèntics als de fa 3 anys. I no és perque jo vulgui, si no perqué el jovent no veurà cap llista on puguin veure un canvi i per aquesta raó no emetran el seu vot. I aixó és el que necessita l’Andorra d’avui, que el jovent faci la força necessaria per gaudir per fí del canvi que tots necessitem i desitgem.Peró realment és un somni difícil de cumplir. Per a que votar si la societat “madura” ja te el vot preparat per al seu amic?
Molt bon article, Noemi,bona anàlisi de la situació real i del què es prepara. També tinc por, com diu el Josep, que el jovent, i afegiria també, “el no tant jovent”, no es manifesti i que tot quedi més o menys imcanviat.Les remodelacions dels successius governs Pintats no produeixen cap cambi de rum, el vaixell derriva al”vent del PLA”, és a dir d’alguns interessos inconfessables, és a dir banca i especulació,i poca cosa més.De toters maeneres el Pintat ha demostrat una incapacitat a generar “aquest nou impuls” lema de la seva campanya afegit a tota un seguit d’actuacions delictives davant les quals ha tancat els ulls, començant,per exemple, per lafer de l’ex cap de protocol o el tràfic de sucre de la mà, amb altres, d’un conseller general i gendre seu.
Un article molt complet. M’impressiona la teva capacitat d’anàlisi i feina, Noemí. A Andorra estem d’enhorabona amb periodistes com tu, i no tant amb els polítics (que envien a una estrangera a cantar en anglès a Freakyvision). On tenim la dignitat?
POST ESBORRAT I TORNAT A COPIAR DES D´ANDORRALANDIA:“Anònim Anònim ha dit… Llegit al blog NINGU ES PERFECTE (quina raò que té: “Bon article?. Apa, (ella) la propietària del bloc,no en té ni punyetera idea de política ni experiéncia per fer-ne un anàlisis!. Com podeu llegir i creure lo que REDACTA al bloc? Primer una empresa “estrangera”, segon un prestanom i tercer una autoanomenada periodista que ja ha fregat la comella per abusar del office i parlar massa. Vergonya per la nostra professió. Presentat al Nòbel o a Eurovisió!. El títol del teu blog ja ho diu “ningu és perfecte”. Però hi gent millor. Un encampadà emprenyat…” rodolfo chikilikuatre 10/06/08 18:38″
Mai no s’ha esborrat cap comentari d’aquest bloc.El comentari al que fas referència continua penjat allà on el seu autor/autora l’ha escrit, al post anterior.
Noemí, jo conec personalment al Tomas President de la UNP i discrepo molt del que dius de tal grup, no se que t’ha agafat amb ells pero crec que t’has passat 3 pobles
Hola Anònim de les 9.07.No recordo haver dit ni escrit mai res – ni bo ni dolent- sobre en Tomàs Pascual.Crec que el panorama polític en aquests moments- i és el que intentava transmetre en el post- està prou distorsionat i embolicat.A tots els partits.De la UNP- que sembla que tant malestar ha creat- només dic que els seus membres- els públics almenys – no tenen experiència politica. I això no és ni bo ni dolent. És i prou.També dic que no tenen valedors. Que jo sàpiga, cap de les grans famílies els belluga els dits.I afegeixo que hores d’ara encara no han fet res de concret- i no em refereixo ni a escriure un bloc, ni a fer estatuts ni enviar comunicats de premsa periòdics, parlo de feina efectiva en l’àmbit polític.Per tant, al meu parer i a risc d’equivocar-me, crec que difícilment podran fer res de significatiu de cara a les eleccions.Francament,tu creus que hi ha per enfadar-se?Gràcies pel teu comentari.
jo prefereixo que un partit com Unp vagin per lliure i no que tinguin families cacicals al radera. Encara que he llegit que tenen finançament d’un Cachafeiro i sentit de bona font finançaments de la “casa pa i aigua”.Al menys el seu President parla sempre clar i sense pors i dubto que es deixés comprar per els de sempre.Sobre el teu pronostic, penso es d’hora per avançar aconteixements. Els partits amb representació s’estan portan fatal i les “altres vies” son els mateixos porcs amb diferent collar.Endavant amb el blog Noemí, i no et creis enemics innecessaris amb gent que fa el que pot. Consell gratuit de bon rotllo 🙂