Dies de luxúria, de disfresses, sardines i balls de l’óssa. Dies de deixar enrere la cara amable i convencional de la quotidianitat per recuperar aquell esperit anàrquic que ens connecta amb el nostre jo més primari. El que queda d’ell, vaja. Perquè amb el pas del temps, ens hem civilitzat tant i domesticat amb tanta precisió i contundència, que el nostre jo més salvatge i intuïtiu, reposa tan amagat que amb una setmana de descontrol no n’hi ha prou per fer-lo aflorar a la superfície. Intentem superar el vernís de l’educació amb dies de disbauxa, però com estem tan ensinistrats en el que toca fer, ens costa anar més enllà del que és correcte, fins i tot a l’hora de desbarrar. En la majoria de casos ens conformem a deixar-nos embotar els sentits amb l’alcohol, que mira, potser no treu la part més primària de la nostra personalitat, però sí la més primitiva. I aleshores després d’un cap de setmana de poca son i molta set, ens despertem a la vetlla de la quaresma amb ressaca i un munt de plats trencats que no sabries dir ben bé d’on han sortit. Com si ens calguessin excuses per sortir a fer l’animal i intentar fer veure que no som nosaltres. Sortir de la norma dins uns límits. Ens entestem a mantenir les estructures, però pel camí anem perdent el sentit originari dels nostres actes. Potser el problema és que ens costa més treure’ns la màscara que posar-nos-la quan convé, fins fondre’ns dins. Avui, després de matar el porc, el repte està més a trobar-nos que no pas a deixar-nos enrere, és clar que per a això no ens serveix ni l’alcohol, ni el senyor Carnestoltes.
Dies de carnaval
20 febr. 2012 | Uncategorized @ca | 2 comentaris
2 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Bon dia Noemi,
Soc una de tantes afectades que espera amb candeletes la llei antitabac, és sap algo? està novament parat?
Hola Iolanda,
El grup parlamentari demòcrata- a instàncies (entre altres) de la Unió Hotelera- va demanar una pròrroga en el termini de presentacions d’esmenes, que finalment es va fixar pel 12 de març.
El 12 de març PS i DA presentaran les esmenes que considerin oportunes a la llei, i el text legislatiu entrarà en treball de comissió.
Es calcula que de cara a l’abril-maig podria estar aprovada la llei (caldrà veure amb quantes i quines restriccions i/o modificacions).
Un cop aprovada la llei s’ha de redactar un reglament ( en un termini de tres mesos) que preveurà en quins llocs/casos es pot habilitar un espai per a fumadors.
Aquest serà el punt més delicat, ja que segons com es vulgui interpretar la llei, podem passar de tenir espais molt concrets i específics per a fumadors (com la quarta planta hospital per exemple) a donar poder als hotelers i restauradors per habilitar espais de fumadors segons el seu criteri (el que ens portaria a un escenari similar al de la primera llei anti tabac espanyola, els resultats de la qual, ja coneixem tots.)
Confio que no repetirem errors.
En qualsevol cas, amb una mica de sort i amb seny i bona voluntat per part de tots, Andorra podria ser un país sense fum el mes de setembre.