Quin problema hi ha d’haver estat contrari, o fins i tot, d’ haver fet campanya en contra de l’aprovació de la Constitució? Perquè aquesta mena de comentaris –vox populi, d’altra banda– han de sortir de forma recurrent cada cert temps per posar en dubte la feina de ningú? La Constitució va suposar un canvi profund de l’estructura institucional del país. Ens obria al món, ens validava i ens dotava d’una eina per poder créixer. Però entenc que generés dubtes –en un sentit i en l’altre–. Conec persones que hi van votar en contra perquè creien que la Carta Magna es quedava curta, que calia anar més enllà i que un cop aprovada seria molt difícil poder avançar en qüestions com ara l’avortament o d’altres temes que –hem comprovat– s’esgrimeixen com a llast a l’hora de fer complir la voluntat de la majoria dels ciutadans per sobre de les creences personals i professionals d’un dels Coprínceps. Altres hi estaven en contra perquè no volien, o no gosaven, assumir els canvis d’estructures institucionals i mentals que suggeria una Carta Magna per a Andorra. I què? El que compta, no és si fa vint anys eres partidari o no de la Constitució. El que compta, és que siguis capaç –si vols– d’explicar els teus motius, però sobretot, de si estàs disposat a respectar-la i acatar-la, que és el que toca en democràcia i el que juren o prometen que faran els càrrecs electes. La resta és remenar la perdiu. Si des de l’oposició l’únic que li retreuen avui a Toni Martí és el seu paper “poc proactiu” –com diu ell mateix– durant el referèndum de la Constitució, és que s’hi fixen poc i allà on no cal.
Desenfocats
28 gen. 2013 | Uncategorized @ca | 5 comentaris
5 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Evidentment hi ha mil coses a dir de la nefasta gestió d’aquest miserable pseudo-govern que s’està carregant el país dia a dia. Però cal recordar a la ciutadania que Toni Martí és un cacic i que el seu vot en contra de la nostra constitució així ho manifesta, que la imatge d’ell que te la majoria de ciutadans no és sinó, una careta amable pagada a cop d’assessors que moltes vegades hem hagut de pagar nosaltres, sobretot els ciutadans d’Escaldes. Si s’és de dretes molt bé, si s’és d’esquerres també, el problema és quan ni ens definim ni, encara menys, quan ens canviem de color en funció d’on bufa el vent. És bo que recordem, és bo que no oblidem d’on venen els nostres polítics, d’aquesta manera valorarem els fets i no les falses promeses en campanya. Un dels grans problemes que tenim a Andorra és la “memòria curta”. No entenc gaire bé la finalitat d’aquest article i crec que no contribueix, com altres que vostè signa sí que ho fan, a despertar la visió critica d’una ciutadania que cada dia està més adormida. Cregui’m que m’agradaria dir-li el contrari.
Bon dia Peret,
Jo en canvi, sí comparteixo algunes de les idees que expressa en el seu comentari.
Gràcies per fer-lo arribar.
Comparteixo la necessitat de no oblidar, dels perjudicis que ocasiona a la societat això que anomena memòria curta i que tant de mal fa.
En això coincidim, però l’objectiu de l’escrit no era tant un voler passar pàgina i esborrar cap passat, sinó en la sensació que a vegades ens obcequem en treure drapets bruts – que d’altra banda són públics- i que no aporten res nou, que ens desvien l’atenció del que realment ens afecta avui.
Crec que si des de l’oposició es considera que el Govern no ho està fent prou bé, és per altres motius que perquè fa vint anys el cap de govern no volia la Constitució. I si no tenen altres arguments aquí tenim un problema i gros.
I en el cas concret de la Constitució, m’és indiferent si el cap de govern de torn va votar en contra o a favor, el que li demano és que la respecti.
Noemí, s’ha tornat a parlar de l’oposició a la Constitució d’un sector d’Escaldes com a rèplica de les declaracions de Sangrà sobre la intenció del PS de presentar una llei sobre el matrimoni “gay” i la despenalització de l’avortament.
Penso que el desenfocament en aquest cas seria de Sangrà i m’estranya que amb el teu escrit desenfoquis el problema social de la desigualtat d’un sector de la població que han de passar la frontera de l’Espanya borbònica per a poder-se casar i han de viatjar Toulouse o Barcelona per avortar. Estic d’acord en no obsessionar-se en el que feia i deia Toni Martí en 1992, però no encobrim la cínica posició de DA en aquest dos temes ( potser uns dels pocs) que el PS te ben “enfocats”
Hola Ferran,
Respondre a les desafortunades i desenfocades ( coincideixo amb tu) declaracions de l’Estanis Sangrà en referència al matrimoni gai i a la despenalització de l’avortament amb un estirabot del tipus: “no et queixis tant que tu no la vas votar” em sembla en el millor dels casos, infantil.
En el meu escrit no parlo ni de l’avortament, ni del matrimoni gai. Dos termes que saps que recolzo sense reserves en el primer cas i amb matisos en el segon. En el meu escrit parlo de com és d’absurd sortir per peteneres quan hi ha altres arguments més contundents, reals i sobretot actuals a l’hora de rebatre els adversaris polítics.
Si el secretari d’organització de DA és incapaç de posicionar-se d’entrada sobre l’avortament i el matrimoni homosexual i se surt per la tangent dient que al PS sou una colla de republicans, la resposta no hauria de ser – entenc jo- el “Y tú más”, sinó que la resposta ha d’anar més en la línia de recordar que Andorra és un coprincipat parlamentari, que ha aprovat per majoria una constitució que ens empara i que pot canviar si així ho considerem els andorrans, que els coprínceps ho seran mentre ells, però sobretot els andorrans vulguem que ho siguin, que som sobirans, que fem les nostres lleis i que amb una de les signatures en tenim prou per validar-les…això per a mi són arguments.
I a partir d’aquí tornem a parlar ( en serio) de si volem o no volem el matrimoni per a tothom i reconèixer l’avortament.
Que el Sr Sangrà digui que la gent del PS es vol carregar les institucions perquè vol validar el matrimoni homosexual ( o simplement canviar la constitució) és tant estúpid com respondre que no cal tant defensar ara la constitució quan en el seu dia no la vàreu votar.
Pugem una mica el nivell, si us plau. En els dos sentits.
Amen!