Hi havia una vegada un rei que vivia sol dalt d’un castell. Havia aconseguit conquerir la vila després d’anys de setge i –per què no dir-ho– gràcies també a la deixadesa dels reis anteriors, que van oblidar que per fer forta una ciutat s’han de reforçar els murs i no encoixinar les torres. El setge havia estat dur. L’espera llarga. I molts seguidors i rivals van quedar pel camí, víctimes de la cobdícia, el desgast, l’enveja i el foc creuat. Però allà estava ell. Malgrat tot. A la torre més alta del castell. Cada vegada més sol perquè amb la por de deixar entrar els enemics va acabar deixant fora tots els amics. Només amb els més fidels i els més esporuguits. Mirant de redreçar un regne que, ara que era a les seves mans, se li escolava entre els dits. Els seguidors del rei deposat li havien fet costat de forma puntual per reorganitzar els tributs de la comarca, i el que ell va voler veure com un gest de bona voluntat no va ser si no una condició sine qua non per poder enviar-lo ben aviat a una guerra de la qual no havia de tornar amb ganes de brega. No penseu pas que era un ingenu. Cap rei arriba a la torre més alta sense haver fet abans un escac i mat. Com els altres, que tampoc tenien cap interès d’ajudar el rei, i jugaven amb un somriure als dits i un punyal als ulls. Mentre els uns i els altres rivalitzaven i es creuaven cuixes de senglar enverinades i polsims escumosos, els bufons feien la punyeta als uns i als altres. El poble, mentrestant, prou feina tenia de batallar amb el drac i de plantar collites esquerpes, mentre buscava la resposta d’aquesta plaga al cel.