Hi havia una vegada un rei que vivia sol dalt d’un castell. Havia aconseguit conquerir la vila després d’anys de setge i –per què no dir-ho– gràcies també a la deixadesa dels reis anteriors, que van oblidar que per fer forta una ciutat s’han de reforçar els murs i no encoixinar les torres. El setge havia estat dur. L’espera llarga. I molts seguidors i rivals van quedar pel camí, víctimes de la cobdícia, el desgast, l’enveja i el foc creuat. Però allà estava ell. Malgrat tot. A la torre més alta del castell. Cada vegada més sol perquè amb la por de deixar entrar els enemics va acabar deixant fora tots els amics. Només amb els més fidels i els més esporuguits. Mirant de redreçar un regne que, ara que era a les seves mans, se li escolava entre els dits. Els seguidors del rei deposat li havien fet costat de forma puntual per reorganitzar els tributs de la comarca, i el que ell va voler veure com un gest de bona voluntat no va ser si no una condició sine qua non per poder enviar-lo ben aviat a una guerra de la qual no havia de tornar amb ganes de brega. No penseu pas que era un ingenu. Cap rei arriba a la torre més alta sense haver fet abans un escac i mat. Com els altres, que tampoc tenien cap interès d’ajudar el rei, i jugaven amb un somriure als dits i un punyal als ulls. Mentre els uns i els altres rivalitzaven i es creuaven cuixes de senglar enverinades i polsims escumosos, els bufons feien la punyeta als uns i als altres. El poble, mentrestant, prou feina tenia de batallar amb el drac i de plantar collites esquerpes, mentre buscava la resposta d’aquesta plaga al cel.
Des de la torre
27 des. 2010 | Uncategorized @ca | 1 comment
1 Comment
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
El rei no estigues sol, sinó amb un equip lleial treballant de sol a sol. I si tot el seu treball fos per fer fora el drac i que les collites fossin fèrtils. I si hagessin de moure’s pel país vigilant els dards enverinats dels seguidors amagats del rei deposat, a qui el rei actual no va voler aniquilar perquè els creia necessaris per tenir un país normal. I si … comencem a pensar en positiu i alimentem menys els plantejaments del mon d’en Tolkien?