Viciosa, completa, insaciable, sensual, carinyosa… són alguns dels qualificatius que els anuncis de contactes utilitzen per vendre els serveis sexuals de –majoritàriament– noies, però també de transsexuals i homes joves. Calentes, insatisfetes i impacients perquè els clients arribin a casa seva o allà on els seus proxenetes decideixen que han de treballar i apa, a gaudir de la feina! Si no fos per la tristesa que em produeix, riuria davant la ingenuïtat masculina d’aquells que recorren per un o altre motiu a la prostitució i que es deixen enganyar per la il·lusió que cap ni una d’aquelles noies –si pogués triar o no hi hagués diners pel mig– voldria mantenir relacions sexuals amb cap d’ells. La prostitució és un abús de poder, una imposició i una deshumanització de les relacions humanes i de les persones que l’exerceixen. El contacte amb el cos de l’altre ens acosta a la seva intimitat, ens lliura i en certa manera ens fa vulnerables, i aquesta és potser part de la seva màgia. Abusar, utilitzar, sotmetre l’altre és una perversió. Sexe consentit no és sexe volgut. I totes aquestes noies, sense entrar a valorar que darrere la seva feina hi hagi proxenetisme, drogues o tràfic de blanques, són tractades com a simple bestiar. Només cal llegir els anuncis. Cossos sense cara, renovació periòdica de senyoretes, ben joves, ben maques, ben tendres, ben anònimes. Pit i cuixa. Mirin quin goig de carn. Però aquí l’Església –tan combativa quan li convé– no hi diu res. Això sí, que dues persones del mateix sexe s’estimin, es respectin i vulguin crear una família, és un pecat.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
