Viciosa, completa, insaciable, sensual, carinyosa… són alguns dels qualificatius que els anuncis de contactes utilitzen per vendre els serveis sexuals de –majoritàriament– noies, però també de transsexuals i homes joves. Calentes, insatisfetes i impacients perquè els clients arribin a casa seva o allà on els seus proxenetes decideixen que han de treballar i apa, a gaudir de la feina! Si no fos per la tristesa que em produeix, riuria davant la ingenuïtat masculina d’aquells que recorren per un o altre motiu a la prostitució i que es deixen enganyar per la il·lusió que cap ni una d’aquelles noies –si pogués triar o no hi hagués diners pel mig– voldria mantenir relacions sexuals amb cap d’ells. La prostitució és un abús de poder, una imposició i una deshumanització de les relacions humanes i de les persones que l’exerceixen. El contacte amb el cos de l’altre ens acosta a la seva intimitat, ens lliura i en certa manera ens fa vulnerables, i aquesta és potser part de la seva màgia. Abusar, utilitzar, sotmetre l’altre és una perversió. Sexe consentit no és sexe volgut. I totes aquestes noies, sense entrar a valorar que darrere la seva feina hi hagi proxenetisme, drogues o tràfic de blanques, són tractades com a simple bestiar. Només cal llegir els anuncis. Cossos sense cara, renovació periòdica de senyoretes, ben joves, ben maques, ben tendres, ben anònimes. Pit i cuixa. Mirin quin goig de carn. Però aquí l’Església –tan combativa quan li convé– no hi diu res. Això sí, que dues persones del mateix sexe s’estimin, es respectin i vulguin crear una família, és un pecat.
‘De vici’
30 set. 2013 | Uncategorized @ca | 7 comentaris
7 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
no hay que mezclar las churras con las merinas en 16 lineas…
Recorda a Magdalena, la dels Evangelis. Li va fer un servei al mateix Jesús.
Per parts. Serapis, Maria Magdalena era una empresaria acaudalada, ni més ni menys puta que qualsevol filla de veí, però massa propera a Jesús per la imatge que volia l’Esglèsia. No ho dic jo, ho diu un catedràtic en teologia. Et remeto al seu llibre, el Jesús de Pagola. Les dones sempre pillant.
I ara una reflexió. Aquest mateix mitjà -Diari d’Andorra- rep molt gustosament els diners fruit de la prostitució. Al contrari que altres mitjans d’altres païssos que tendeixen a retirar els anuncis de contactes i que veuen com aquesta publicitat degrada la seva imatge. Noemí, en la mesura de les teves possiblitats, apreta perquè els prohibeixin…
Totalment d’acord Noemí!
Bé, amb això de la prostitució que cadascú faci el que vulgui, jo no hi vaig amb aquestes dones.
És evident que la prostitució degrada a la dona, per sort a Andorra la prostitució la teniu prohibida.
http://www.youtube.com/watch?v=6pGgkHs8tRw
http://www.youtube.com/watch?v=gzhqD5WADKM
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
Suposo que és un tema complex on – com fa uns anys amb la violència domèstica- es pensava que cadascú que faci el que vulgui a casa seva.
No sé. suposo que el debat donaria per molt i ens portaria a parlar al pes del patriarcat, el relativisme cultural i d’aquella manera de fer tant nostrada de ande yo caliente, y ríase la gente – i mai millor dit-
Maria, la resposta per a tu va implicita: Poderoso caballero es don dinero. I com qui sent ploure.