Per 150 milions de dòlars pots marxar de vacances allà on molt poques persones han posat els peus. De fet, per 150 milions de dòlars tu tampoc els podràs posar els peus, però almenys podràs dir que has estat més a prop de la Lluna que la majoria de terrícoles. És l’últim crit en vacances. Vacances a la Lluna. Només aptes per a aquells que no sentin claustrofòbia només amb la idea de passar dues setmanes dins una càpsula Soyuz. Bé, això i que tinguin prou diners i ganes per passar per un entrenament exhaustiu per a un viatge –això sí– únic. Sis dies d’anada, sis dies de tornada i quedar-se tres o quatre dies orbitant a uns cent quilòmetres del destí. Aquesta és la proposta d’Space Adventures, l’empresa que sembla que ja ha venut dos bitllets per anar de viatge més enllà del soroll mundà. D’un temps ençà, i després d’haver allunat per primera vegada –fa tot just 45 anys–, el govern nord-americà sembla que no li fa gaire cas a la Lluna, en què ara es fixen empresaris que miren de convertir una terra hostil en un macroparc d’atraccions. L’objectiu es fixa en la segona meitat del segle XXI, quan es calcula que els emprenedors veuran els viatges a la Lluna amb la mateixa perspectiva que en el seu moment van tenir els pioners de l’aviació comercial. No sé què faria si em sobressin dues setmanes de temps i 150 milions de dòlars, però tinc la sospita que llegir Jules Verne o Isaac Asimov em transportaria al mateix nivell d’aventura sense haver d’encongir les cames ni constrènyer el meu estómac a la perversió de la microgravitació. Deu ser que em faig gran.
