Ja fa dies que ens entestem –sense gaire èxit– a fer tornar aquells onze milions de turistes que fa temps van deixar de trobar interessant venir a Andorra. Busquem nous al·licients, més atraccions, afegir caramels caríssims a una oferta poc suculenta que continua ancorada en un comerç basat en les franquícies i el producte monotemàtic. Ens pensem que els visitants busquen coses gaire diferents del que fem nosaltres quan ens escapem de cap de setmana. Basem la nostra economia en el comerç. I pretenem ser diferents quan les nostres artèries comercials s’assemblen – cada dia més– a un complex comercial poligonal. Marques suades, franquícies repetitives, botigues que tenen els mateixos productes que la del costat i la de més enllà. Perfumeries i farmàcies i poca cosa més. La imaginació sembla que no dóna més. En realitat el turista arriba a Andorra buscant uns preus que ja no són competitius: un 10% a Inditex i companyia no justifica un viatge i la cua d’entrada. Ni tan sols l’estalvi en benzina. Ens falten botigues especials i especialitzades, amb personal preparat (i pagat en conseqüència) que sàpiguen vendre sense atabalar el client, que dibuixin un ambient, una sensació de màgia que et faci viure cada compra com una experiència. Recuperar el producte francès als supermercats i buscar un tracte més amable. Iniciatives com la de dissabte ajuden a crear aquest ambient. Ara hem de saber potenciar-ho sense malmetre les condicions laborals dels qui avui treballen al comerç, i sumar-nos –també nosaltres– a una reviscolada comercial. Perquè nosaltres també som clients potencials.