No entenc per què ens ruboritzem davant la hipocresia de la doble moral americana amb el cas Petraeus però no ens estra-nyem que aquí no dimiteixi ningú, ni per banyes, ni per vergo- nya. No entenc com una religió que té com a bandera l’amor al pròxim permet que els seus dirigents carreguin contra el matrimoni gai però no piulin davant les retallades, la pederàstia o la corrupció del sistema bancari. No entenc com a Andorra algunes dones tiren pedres sobre el seu sostre perpetuant a través de determinats mitjans de comunicació la imatge de dona decorativa i la insubstancialitat de gènere. No entenc com els únics que aquí gosen alçar la veu són els que viuen una situació de prevalença, mentre els grans damnificats callen per no rebre més del compte. No entenc per què els partits que tenen opcions de generar canvis es perden en la inacció. No entenc per què partits que tenen opcions de denunciar la inacció són tan o més inactius que els primers. No entenc la política de partits. No puc entendre que després d’una vida treballant hagis de remenar les escombraries per poder sopar. No entenc que tinguis família i visquis abandonat i sense recursos econòmics ni –sobretot– afectius. No entenc que puguis confiar els teus estalvis de tota la vida a entitats bancàries del país i que se’ls juguin sense avisar-te del risc que corres i no se’ls condemni per estafa. No entenc com davant de tot això, no sortim al carrer i prenem la Bastilla, de debò, no ho entenc. Potser és que malgrat que ens queixem molt encara ens queden croissants. O ens falta valor. I així ens va.
Coses que no entenc
3 des. 2012 | Uncategorized @ca | 4 comentaris
4 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
La por paralitza, i ara des dels que tenim croissants fins els que en tenen mig o no en tenen, estem tots en pànic per aquest fantasma que es diu crisis.
Darrera de tot això està l’ educació que no ens ha ensenyat a gestionar ni les pors, ni el poder ,ni el placer i ens ha fet a tots depenents de les decisions dels altres i incapaços d’assumir conseqüències.
És més que un tema de no tenir valor, estem en pànic, i necessitem fer coses diferentes perquè el que es va fer a la revolució Francesa no ens serveix, i això sí ho sabem, difícil trobar la manera d’arreglar les coses sense fer mal a ningú.
Molt d’acord amb tu. La por és la que ens paralitza, és cert, però em rebel·la sentir que no fem res. Encara que tampoc no sé què és el que caldria fer. Pura impotència.
Una pelicula como la ola te lo podria explicar muy bien. Y tampoco te hagas la ingenua. Q son cosas q pasan desde hace muchos siglos. No es un consuelo solo una explicacion.
Potser equivocadament, però en la línia del que diu pepe, jo tinc el convenciment de que estem a la fi del nostre impreri particular, el colapse el veig imparable per causa de la distància en la percepció de la situació i de les solucions a adoptar entre els qui les prenen i els que les pateixen. Els poderosos no s’adonen que la onada se’ns enrrossegarà a tots. Als del castell també. El que sap greu de tot plegat, és que per a que arribem a acceptar el necessari i inevitable canvi de paradigma haguem de destruir “tot” rastre de l’actual sistema. En aquest sentit ens manca evolucionar en intel·ligència social.