Una nova moda ens sacseja des de fa uns quants anys. A poc a poc els hem vist sorgir com bolets, primer aïllats i després en grups, i avui els podem observar, sobretot, a primera hora del matí i a última de la tarda. Amb les malles, les bambes i els auriculars. Alguns a hores fixes, com a part d’un pla metòdic d’entrenament, altres quan s’acosta el bon temps i cal posar-se en forma… el cert és que la tendència és imparable. No només Murakami sent la necessitat de calçar-se unes esportives i trepitjar asfalt. Durant el cap de setmana, el camí de Pardines és un niu de gent esbufegant. Com ho són els camins de vora el riu a la capital. Les curses populars s’estan convertint en un pol d’atracció no només per als aficionats i professionals de l’esport, sinó també per a les famílies, que aprofiten per córrer plegades. La muntanya s’ha convertit en un banc de proves per tastar l’àcid làctic dels que habitualment només roden sobre l’eix de la cadira del despatx. A peu, en bici, en família, en solitari o en parella. Caminar, córrer, s’està convertint en alguna cosa més que posar el cor en funcionament. Per a molts és una part indestriable del seu dia a dia. I això, amb les endorfines que genera, l’alimentació que poc o molt es va adaptant a pautes més saludables i a l’abandó d’altres hàbits incompatibles amb l’esport com el tabac i l’alcohol, fa que gràcies a una moda –que espero que no sigui passatgera– la població ’Andorra estigui invertint en salut. Això, és a hores d’ara una de les millors coses que podem fer per nosaltres, i de retruc per la CASS. Pel que pugui passar.