Segurament ja has votat a la Batllia. Mira, feina feta no fa destorb. Però jo encara no he decidit el meu vot. Sóc una més d’aquell seixanta per cent enquestat pel CRES que no sap, no contesta o no li dóna la gana de dir el que vota. M’he entretingut tot el cap de setmana a llegir els programes, a criticar la maquetació i a reconèixer amics, familiars i coneguts a les fotografies de les candidatures.
I no ho tinc clar. La barreja de noms de les llistes em porta pel camí de l’amargura. Quan m’agrada el número u, descobreixo que el dos és una persona que no em mereix gens ni mica de confiança o que no crec que tingui la preparació mínima per ocupar el càrrec, o a l’inrevés. En uns i altres partits. Llegint els programes continuo sense treure’n l’aigua clara. Alguns m’agraden més que els altres, però en general en tots trobo a faltar prou clar allò d’on sortiran els diners per fer tot el que dius que faràs?
Perquè tots diuen que no apujaran els impostos, però que no hem de patir per les pensions. Amb matisos, òbviament. Uns perquè confien que “diversifiquis” i altres perquè quan les coses vagin bé ja apujaran les cotitzacions. La resta, pel que convé, estem pitjor que mai, però els fons de la CASS no són preocupants. Deu ser l’única cosa que no ho és. I els altres tampoc no em deixen clar d’on sortiran els diners sense posar més impostos. M’ho hauré de rellegir tot, veig.
Encara tinc una setmana de coll. Perquè a mi cada cop menys, però aquest any a la meva filla li fa molta il·lusió ficar “la carteta” a l’urna, i alguna cosa hi haurem de posar dins.
Si és que la teva filla és una fletxa! “la carteta”… quants de nosaltres ens agradaria ficar-la!.
“Estimat candidat; aquests dies al “cole” ens expliquen allò de la democràcia ,lo de votar i l’historia del nostre petit país.La mama aquests dies ha treballat molt i s’ha queixat tots els dies de la feina,però encara que rondina sé en el fons que s’ho passa pipa.”
Fara! Ets un bitxo :)*
I sort que existeixen els bitxos,no?
Sort d’aixo, bonica
Bona tarda Noemí,
El vot suposo que ha de ser un acte de reflexió profunda i difícil per una periodista tant poc tendenciosa i imparcial com vostè. Espero que faci un replantejament sobre la manera de fer els debats electorals per les pròximes eleccions, els oients del seu programa ens mereixem una mica més d’objectivitat i rigor. Divendres no deixant entrar els 2ns d’Ordino i avui acabant les frases dels candidats…
Primer de tot vull dir-li lo molt sorprès que m’ha deixat la seva imparcialitat i periodisme poc professional que ha desenvolupat durant aquets darrers dies de campanya,; es pensa que està per sobre de tot i es posseïdora de les formes i la veritat absoluta ( amb molts dels seus actes, tant en persona com via blogs). Per molt que sigui un blog personal i que la lectura es voluntària bla bla bla, és inevitable llegir les ruqueries que diu, així com la me…. que li surt de la boca cada vegada que la obre, per tant es inevitable contestar-li i dir-li lo molt ignominiosa que és cara la ciutadania amb un mínim de capacitat de crítica !! A veure si així reflexiona i és una mica mes professional. Tots sabem el que no votarà i no importa a ningú, així que per mi un acte com deu mana sèrie que a la urna dipositessin la seva vergonya ( AHHH NOO que ja la perdut fa dies!!) pues tranquil·la encara pot fer algo de bo dipositant la seva dimissió –carta de retiro del món periodístic.
Que guai que la gent es desacrediti ella soleta… Tanta ràbia acumulada no pot ser bona, no?
Curiós, Sr. Yvan Lara que aquest comentari estigui escrit per vostè, quan no fa ni 24 hores que ha hagut de disculpar-se públicament pels atacs personals (sí, ja sabem que per vostè son contra-cròniques satíriques i no desqualificacions personals, que en cap cas el desacretideten). Suposo que, rellegir el que escrit i fer una autocrítica no serà possible. Entenc que aneu sobrats d’oients i les audiències són espectaculars. Li recomano que accepti les crítiques i més si no van dirigides a vostè.
Els qui no accepten un no com a resposta, els que entenen que dominen la veritat de manera exclusiva, que s’alteren davant aquells que li porten la contrària, que no saben manejar la frustració i defensen els seus criteris a través de l’agressivitat verbal i busquen sempre que la seva punt de vista subjugui el dels altres es defineixen en una paraula: prepotents.