Una onada de verd i de blau i de groc i de vermell es barreja a un ritme trepidant al pas de la música, les rialles i els aplaudiments. La màgia del circ. D’aquell circ que ha sabut deixar enrere els lluentons tristos, les mitges sargides i els lleons atrotinats amb regust de corral dels antics carros de comediants, per obrir les portes de nou a la fantasia, a l’alegria, a la imaginació. El Cirque du Soleil ha aconseguit retornar la llum a un món condemnat a la foscor per no haver sabut adaptar-se als nous temps. Calia un nou aire, un nou tempo, noves formes d’expressar la màgia, de tornar a fer vibrar la gent. Un públic aviciat per la televisió i les noves tecnologies, difícil de sorprendre, immune a les tombarelles de sempre. Gràcies a un salt calculat des del trapezi han sabut girar la truita i avui arreu del món la gent es dóna més bufetades que el pallasso tonto per poder veure de prop un dels seus espectacles. Ara, diuen, es podrien instal·lar a Andorra una temporada. Seria bo, que a més de permetre’ns acollir un dels grans espectacles del món aprenguéssim també el que ells han estat capaços de fer. Un doble salt mortal quan l’envelat bicolor estava a punt de caure per reviure i reinventar-se, una vegada més. Tal com hauríem de fer nosaltres. Deixar de ser un carrer de botigues, atrotinades algunes, buides unes altres, i reinventar-nos com el país de la llum, per fer sentir la màgia als visitants, engrescar-los perquè venir a veure’ns sigui alguna cosa nova i diferent. Perquè, tant a la vida com al circ, l’espectacle ha de saber continuar.