Plaute era un passerell. Quan ens deia allò de Lupus Homini lupus est –l’home és un llop per a l’home– demostrava no saber-ne gaire ni de llops, ni de dones. La dona és la pitjor enemiga de la dona. Ho sospitava de feia temps en veure com ens entestem a repetir els caducs esquemes educatius que traspassem de mares a filles i m’ho confirmen les darreres, innecessàries, desafortunades i decebedores declaracions de la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer. No puc entendre com una dona que ha hagut de lluitar com un home per fer-se un lloc en l’entramat polític nacional, com una dona que ha lluitat sempre pels drets de la dona, que fins i tot ha rebut honors de França per la seva tasca en defensa del feminisme, pugui caure en el parany de confondre el que està bé amb el que li convé. Em costa entendre com una persona propera a la gent, als problemes del carrer, pugui girar-se d’esquena a la realitat i fer un matusser exercici de pilotes fora barrejant drets, crisi i institucions. No sé on és la Rosa. La dona, la Passionària, la feminista, la que defensava la despenalització de l’avortament, no fa tants anys. Potser perquè lluitant com un home s’ha oblidat que és una dona, i que no està sola. Que la igualtat de facto encara és un miratge, que no serveix de res tenir dones en càrrecs de responsabilitat si no són capaces de fer-ho d’una altra manera. Potser hem oblidat com de bones eren les llenties de Diògenes. Que lliures podíem ser sense les servituds al rei. Massa Aristip de Cirene i poques llenties. És clar que la servitud no té gènere. Només esclaus.
Calen més llenties
29 abr. 2013 | Uncategorized @ca | 15 comentaris
15 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
La dona és la pitjor enemiga de la dona???????? no hi estic gens d’acord. La gent , dona o homes ens podem decebre però no cal arribar a aquesta conclusió.
Touché! Noemí una pregunta, creus que podríem aplicar el que exposes per el cas de la Rosa a les conselleres generals de DA que elles van fer l’acte positiu d’aixecar la mà contra la despenalització de tres supòsits d’avortament? O elles no van de dona per la vida i son aspirants a home?
Tens raó Rosa. Perdona. És una generalització injusta. Suposo que em dol que em falli algú amb qui creies compartir ideals.
Hola Teresa. Personalment estic profundament decebuda amb tots i totes els consellers i conselleres generals de DA. Perquè han estat capaços de votar una cosa que -crec honestament- que no comparteixen i que traeix el poble- és la meva opinió-. Dir que com a persona penses una cosa i que com a polític faràs una altra per a mi és un símptoma de manca de valentia i de coherència. En el cas de la Rosa, crec a més que s’ho podia haver estalviat ( un cònsol no tenia perquè opinar ni ficar cullerada en un debat que no li corresponia- no recordo haver sentit què en pensava de tot plegat a la Trini Marin-). I té l’agreujant d’haver fet bandera del feminisme durant molts anys per després clavar-li una estocada en un tema tant sensible i reconegut com la despenalització en els tres supòsits mèdics.
tampoc em sembla bé que diguis que t’ha fallat, no tenia cap compromís amb tu
En aquest cas discrepo. Tots els polítics tenen un compromís amb la ciutadania. Les persones que els donen suport ho fan per la confiança que els inspira, per la feina feta i per les seves idees. En aquest cas, a mi, m’ha fallat, i tant que sí!
La Rosa ha fallat a moltes dones amb les seves declaracions que, com be dius Noe, no calien. Avui una dona m’ha dit que ella ha sentit una punyalda amb les seves paraules. Ella ha volgut fer-les i no estar al costat de les dones que defensen els seus drets. La majoria de les dones del pais no ens ho esperàvem.
Bon dia Noemí,
Ho dius amb paraules més boniques que les que jo hagués utilitzat al llegir els comentaris de la Sra. Ferrer.
Dir que ens ha fallat és suau, però és més bonic que el que penso.
Les idees queden molt a banda quan algú sap molt bé que qui li subministra poder o millor dit diners (que donen poder), està totalment en contra d’aquests supòsits. Per tant, entre diners i ideals ja sabem amb que es queden els polítics, siguin dones o homes, amb això som tots iguals, no hi ha gèneres que valguin.
Com sempre Noemi extrapolant tota mena de temes al punt més suceptible de l’història. Com en tots els àmbits de la nostra vida quotidana cal fer un balanç dels avantages i incovenients que pot aportar, en aquest cas, la despenalització de l’avortament. Has d’entendre que no tothom, home o dona, ha d’estar d’acord amb tu. Costa de cruere que aquest article, que fa referència a com t’ha fallat personalment la Rosa (política) en aquest tema no mencionis a altres dones(ex-ploítiques) que ara formen part d’aquesta plataforma i que en el seu moment tenien el càrrec adecuat i no van fer (absolutament) res, ens al contrari van votar encontra de la despenalització( pot ser que ara tinguin un afan de protagonisme que no saben com saciar??). Com sempre la memòria a llarg termini és la que ens falla més.
Entenc que l’institució del coprincep episcolpal sigui innecessària comprat amb l’avortament dins de les teves prioritats/expriències personals. tot i aixó no hem d’oblidar que l’història d’andorra la que ens ha fet arribar fins aquí vé de molt lluny (edat mitjana) on es va firmar el pareatge amb el bisbe de la seu d’urgell. Nosaltres, hem de promoure l’avenç, millorar cada dia i fer que aquest país sigui millor per als nostres fills però mai hem d’oblidar d’on venim i aixó també ho hem d’ensenyar.
Bon dia Carles.
No pretenc que tothom estigui d’acord amb mi. Seria ingenu i bastant avorrit. Simplement espero de la gent que em representa (o que aspira a fer-ho) sigui coherent ( els hagi votat o no).
No considero que m’hagi fallat “personalment” la Rosa. Crec que ha fallat a les dones en general i a les seves pròpies idees en particular, malbaratant i posant en entredit -sense necessitat- una trajectòria i una feina de molts anys.
Sobre les altres “dones polítiques” implicades en el tema ja he dit què en penso uns quants comentaris més amunt. I en referència a la Mònica Codina (entenc que les teves al·lusions hi fan referència) , et recordo que ella era ministra, no consellera general i que per tant ( al marge de si va fer més o menys…que gaire no va fer- tot s’ha de dir-) no la permetia votar cap llei- ni a favor ni en contra-. La memòria a llarg termini veig que falla.
Jo personalment no sóc favorable a l’avortament, però sí crec que la dona té dret a decidir, sobretot en els tres supòsits mèdics, i això va més enllà del copríncep i de la meva experiència personal (molt mesquí per part teva de voler-ho utilitzar com un argument maldestre).
Per si (altre cop) et falla la memòria, jo al 2005 ( molt abans de qualsevol interès personal) ja parlava de la situació andorrana en aquest tema davant el Congrés Mundial de dones celebrat a Marsella, en representació del Grup de dones per a la reflexió i l’Acció.
Amb el que dius al final hi estic d’acord. Hem de saber d’on venim, però – afegeixo- també hem de saber on volem anar, i sobretot tenir clar quins peatges estem disposats a pagar per deixar pel camí les nostres conviccions. Començant pel dret a la sobirania i al xantatge institucional.
Gràcies a tot@s per comentar.
No estar a favor de l’avortament és fallar-li a totes les dones? Des de quan totes les dones estem a favor de l’avortament?
Hola …
No es el que jo he dit. Si es el que has entes em sap greu.
Noemi, tot i el meu tó crític del comentari, en cap cas vull q malinterpretis “Entenc que l’institució del coprincep episcolpal sigui innecessària comprat amb l’avortament dins de les teves prioritats/expriències personals”. em disculpo si no ho has entés així. És un tema delicat i personal. Senzillament faig referència a una questió de prioritats. Crec, q t’honra haver-ho explicat en un blog.
Referent als lapsus de memòria no hem de treure mèrits als ministres. Evidment que els ministres no són qui voten les lleis. S’hi podia fer més, si més no donar-hi suport. Crec que ara no és el seu moment, per el meu entendre no és la millor defensora dels drets ( ni de les dones ni dels andorrans.
Amb els teus mèrits com a dona no em falla la memòria ni un pèl, simplement no els sé.
És evidenet que la dona ha de decidir en els tres suposits mèdics. i ja és fa. Tot i que la nostra legislació no permet fer–ho andorra. pero tampoc s’operen els càncers més greus i les complicacions de salut també s’envien a l’extranger.
Com sempre la periodista Noemí Rodríguez únicament llegeix els titulars, trobo les seves paraules fora de context, insultants, t’aconsello llegi el article amb les declaracions de la Rosa en la seva totalitat. No m’esperava un escrit com aquest de una “periodista” si encara no heu entès que la proposta del Sr Bartumeu per despenalitzar el avortament en tres supòsits es en aquest cas per desviar l’atencio del desastre que te a casa, i francament tenim molts problemes en aquest país i el debat sobre l’avortament no es un d’ells, si la Noemí i la seva colla de amics resentits us voleu carregar el coprincep, allà vosaltres…. Una nova iniciativa popular ? Aixins els ex ministres i altres tindran el seu moment de glòria…….
Manel, puc entendre que no estiguis d’acord, faltaria més. Però estaria bé que per rebatre’m fessis servir arguments. Quan una cosa no es vol fer, mai és un bon moment per posar-s’hi.