Ens explica avui el Periódico de Catalunya que el transport privat dins l’àrea metropolitana de Barcelona ha caigut en gairebé un nou per cent.

Una caiguda que repercuteix directament sobre el transport públic que creix en un dos i mig per cent.

La crisi, diuen, n’és un dels causants d’aquest desinterès per la utilització del cotxe privat per moure’s dins la ciutat però no és l’únic.

Una política constant i la millora de la xarxa de transport públic en els darrers anys ha fet veure que més enllà dels avantatges ecològics i de sostenibilitat, anar en bus, en metro o tramvia és més ràpid, més còmode i sobretot, més barat.

Tot i que s’ha de reconèixer l’impuls que en el decurs dels darrers anys s’ha donat al transport públic al país, amb iniciatives com ara el bus exprés, les mancances continuen sobre la taula.

Falta informació clara a les parades, falten aparcaments prop dels nuclis centrals per aquelles persones que viuen lluny del circuit de parades i que avui, malgrat vulguin, no els és factible utilitzar el bus i falta puntualitat en el servei.

Cal ampliar les línies i la freqüència de pas, però sobretot, sobretot, cal rebaixar el preu del bitllet.

1,40 euros per trajecte continua sent avui el principal inconvenient per deixar el cotxe a casa i apuntar-nos a això que en diuen mobilitat sostenible.

Abonaments més atractius, i preus més baixos.

Una política que sembla ha copsat el comú de Canillo, però que en cap cas no li correspon a ell de fer.