Ja fa temps que les coses van deixar de ser fetes per durar. Ja fa temps que la utilitat o la comoditat no són les prioritats en el disseny. Ja fa massa temps que importa més el tipus de lletra que el missatge. Amb el reconeixement de l’obsolescència programada hem arribat a la perversió del sistema. És el nostre final com a civilització capitalista. En el moment que construïm coses destinades a espatllar-se després d’un determinat nombre d’hores d’ús, ens aboquem a l’abisme com a espècie que no entén que el recursos són limitats, i la paciència també. Tard o d’hora algú anirà a les barricades, i no serà per plorar per poder-se prejubilar amb unes mínimes condicions, sinó per poder sobreviure en un món cada dia més hostil. I això que parlo del nostre còmode i amable primer món, on –com deia Sabina– som tan pobres que només tenim diners. Ciutats construïdes per a un estàndard de normalitat fet de mitjanes estadístiques, amb cases decorades per tendències que cal revisar cada sis mesos, omplint la vida de cadires incòmodes –però apilables–, de raspalls de dents sobredissenyats amb mànecs tan ergonòmics que qualsevol diria que ens han de servir per no tallar-nos la llengua. Hem perdut la mesura de les coses. No es tracta de viure amb menys –que també–. Ha arribat un punt que la qüestió serà aprendre a sobreviure entre els espots que et reclamen que sempre siguis jove, alta, prima i desitjable, els aparells que diguin de tu que ets algú que compta i al mateix temps arribar a final de mes amb dues feines, tres fills i una hipoteca. Jo, us espero a les barricades.
Barricades
31 març 2014 | Uncategorized @ca | 4 comentaris
4 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
SI, al siquiatric.
Com diu l’escriptor Andrés Neuman, els valents són covards furiosos. No sé si són molts o pocs (els furiosos) però a mi amb tanta injustícia, tant economicisme al poder i tanta poca vergonya d’alguns lobbys ja m’esta pujant la mosca al nas.
Hem de tornar a que el centre de tot sigui el HOME i no la economia…sigui
Mirar a nuestro alrededor nos lleva a la siguiente encrucijada,¿vivimos en una sociedad más justa y moral ? Guerras,injusticias,corrupción,terrorismo económico,desigualdad económica y sexual,valores humanos inexistentes,destrucción de la familia,feminismo,machismo,asexualidad,deshumanización,divorcios,homosexualidad,transexualidad,bisexualidad,libertinaje,culto al cuerpo y un larguísimo número de elementos deshumanizadores azotan nuestra raza.
Cuando los valores morales en una sociedad son la codicia desaforada, el consumismo, la frivolidad, el sensacionalismo, el culto a la apariencia, el culto al cuerpo, el yo-mí-me-conmigo, el hedonismo, el solipsismo, el egoísmo, el ni-lo-sé-ni-me importa, el no-leo-periódicos-porque-me-aburro-y-yo-sólo-leo-el-cuore, porque la frivolidad-es muy-moderna; cuando cada uno barre para casa y únicamente mira por lo suyo y le interesa menos que cero el bien común; cuando a los corruptos no sólo no se les condena sino que se les premia y se les admira y se les vuelve a votar; cuando las palabras ética y moral se pasan de moda, antes o después el sistema cae, como ha quedado demostrado,y además se polariza.
Pienso que estamos más cerca de una guerra que de unos brotes verdes.